Tot i que s’estima que un 5% de la població mundial conviu amb la depressió, molts dels que la pateixen no associen els seus símptomes amb una malaltia. Això, alerten els professionals, fa que molts rebin tard el tractament necessari. Coincidint amb la celebració avui del Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, des del Parc Taulí, centre que atén unes 2.400 persones a l’any amb algun tipus de depressió, es recorda que aquesta malaltia cerebral provoca una elevada discapacitat i que per això és important identificar-la i tractar-la. “Cal conèixer bé la malaltia perquè tot i que pot arribar a ser greu, amb tractament es pot ajudar a les persones a recuperar-se”, apunta Diego Palau, director de Salut Mental del Taulí. Els principals símptomes de la depressió són la tristesa perllongada i l’anhedonia, la incapacitat d’experimentar plaer. Aquests dos símptomes són essencials per detectar la malaltia quan són greus i perllongats en el temps i demanar ajuda als professionals. El principal tractament per a la depressió moderada-greu és el farmacològic amb antidepressius. Tot i això, hi ha algunes persones amb depressions severes i persistents que necessiten tractaments més especialitzats.
Afectació crònica
Més de dos milions de persones pateixen al conjunt de l’Estat episodis de depressió aguda però és la depressió recurrent o crònica, aquella que no respon als fàrmacs durant almenys un any i que es pot prolongar dècades, la que més preocupa els experts, que estimen en 44.000 els nous diagnòstics anuals.
Així ho explica a EFE amb motiu del dia mundial contra la depressió, que se celebra avui, la psiquiatra Sully Bolaño. La genètica és una de les causes d’aquesta mena de depressió, si bé els factors ambientals (com els problemes a la feina) també desencadenen la malaltia.
Aquesta psiquiatra admet que “el complicat” en la depressió resistent és aconseguir una millora del pacient ja que es tracta d’una malaltia que pot prolongar-se durant dècades i fins i tot convertir-se en crònica, la qual cosa suposa tractaments permanents amb antidepressius i psicoteràpia.
Bolaño també observa que és habitual en aquests pacients que refereixin episodis depressius en la infància, que arrosseguen fins a l’edat adulta.
