La Trinca va ser un fenomen de resistència política i cultural des d’una catalanitat crítica amb humor. La mort de Toni Cruz, el “guapo” del trio, ens retorna a l’època de la Nova Cançó, de la qual van ser un vers solitari. Les lletres humorístiques tenien una càrrega política profunda i una autocrítica de la idiosincràsia catalana. No hi havia festa major de Catalunya que no comptés amb La Trinca i tothom es feia un fart de riure amb cançons com Tots som pops; Un, dos, tres, botifarra de pagès; No ve d’un pam; La patata; El senyor Ramon… En un començament, Toni Cruz i Josep Maria Mainat van formar a Canet de Mar un grup anomenat The Blue Cabrits. Amb la incorporació de Miquel Àngel Pascual, el barbut, es van convertir en La Trinca. El grup no s’estava de llançar crítiques de les quals van ser pioners, com la denúncia de la contaminació dels rius catalans. Recordem la lletra del seu Danubi blau: “El riu Llobregat és amarronat, / el Besòs és verd i groc n’és el Ter, / l’Ebre vist del mar és blanc nuclear / i el Segre mirat des d’un puig / és color de gos com fuig…” . Van tenir una producció abundant amb mig centenar de discos entre àlbums i recopilatoris. L’any 2009 van fer un gest de retorn, però no va reeixir. L’estil de La Trinca ja no tenia sentit en el nou segle. Toni Cruz i Josep Maria Mainat van trobar l’èxit com a productors televisius amb programes com Crónicas Marcianas i Operación Triunfo. Ens ho vam passar molt bé amb La Trinca. Especialment agraïda al trio ha d’estar Mollerussa. La cançó Mollerussa mon amour va posar al mapa la capital del Pla d’Urgell, malgrat no haver-hi vist mai pasturar cap vaca.
Sessió: No iniciada
