L’Ajuntament de Mollerussa presentarà al·legacions a la resolució provisional de la segona convocatòria del Pla de Barris, tan bon punt es publiqui oficialment, amb l’objectiu de conèixer detalladament la puntuació obtinguda pel projecte municipal i els criteris que han determinat que no hagi estat seleccionat. Paral·lelament, el consistori impugnarà l’acord del Pla de Pobles, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el passat 15 d’octubre, i impulsarà les actuacions jurídiques necessàries per portar-lo a la jurisdicció contenciosa administrativa.
Així ho ha anunciat aquest matí l’alcalde, Marc Solsona, en una roda de premsa en què ha expressat el desacord del consistori amb els dos processos i ha defensat la necessitat que Mollerussa pugui accedir a les mateixes oportunitats de finançament que la resta de municipis, d’acord amb criteris objectius i sense exclusions que considera injustificades.
Pel que fa al Pla de Barris, Solsona ha recordat que Mollerussa va concórrer a la segona convocatòria amb un projecte valorat en 12,5 milions d’euros, concebut com una eina de planificació estratègica per orientar la transformació de la ciutat durant els pròxims quatre anys. L’alcalde ha lamentat que, tot i que la resolució encara no s’ha publicat oficialment, el resultat ja s’hagi donat a conèixer en un acte públic i hagi tingut repercussió als mitjans de comunicació sense que els municipis no seleccionats hagin pogut conèixer prèviament la valoració de les seves propostes.
En aquest sentit, ha defensat que els ajuntaments tenen dret a conèixer la puntuació obtinguda i els motius que justifiquen la decisió. Per això, quan es publiqui la resolució provisional, Mollerussa presentarà al·legacions per obtenir el detall de les valoracions i dels criteris aplicats, especialment pel que fa als aspectes subjectius de la convocatòria, i determinar si la decisió respon a raons objectives i tècniques.
L’alcalde ha assenyalat que no s’entén que Mollerussa hagi quedat fora tenint en compte la qualitat del projecte presentat i els indicadors que avalaven la candidatura. També ha apuntat que, en les dues convocatòries del Pla de Barris, Mollerussa i Tàrrega són les dues úniques capitals de comarca que no han aconseguit entrar-hi, una circumstància que considera que mereix una explicació. “Jo hi veig aquí un criteri subjectiu de caràcter polític”, ha dit.
“No llencem la tovallola ni ens resignem. Estem convençuts que hem presentat un bon projecte i demanarem que es reconsiderin les puntuacions perquè Mollerussa pugui formar part de la convocatòria», ha afirmat Solsona, que ha advertit que quedar fora d’aquestes línies de finançament no només significa perdre una oportunitat d’inversió, sinó que també genera una desigualtat competitiva entre ciutats que parteixen de realitats i necessitats similars.
En aquest context, l’alcalde ha expressat la preocupació perquè la ciutadania pugui interpretar que Mollerussa no ha estat seleccionada per raons de color polític i no pas per criteris tècnics. «No podem permetre que la gent pensi que no hem aconseguit entrar al Pla de Barris perquè no som socialistes o d’Esquerra Republicana. Volem conèixer quines són les raons objectives que hi ha darrere d’aquesta decisió», ha manifestat.
L’alcalde demana que es reconsiderin els criteris establerts i anuncia accions legals
Pel que fa al Pla de Pobles, l’Ajuntament considera que les bases de la convocatòria estableixen un criteri poblacional que deixa fora les capitals de comarca d’entre 15.000 i 20.000 habitants, com és el cas de Mollerussa. L’acord, publicat al DOGC el 15 d’octubre, adreça aquesta línia de suport als municipis de menys de 5.000 habitants i a les capitals de comarca de menys de 15.000.
Segons ha explicat Solsona, aquesta delimitació suposa una exclusió explícita de municipis que, tot i superar els 15.000 habitants, continuen tenint les característiques i les necessitats pròpies d’una capital de comarca. L’alcalde ha recordat que el marc legal del municipalisme estableix el llindar dels 20.000 habitants com una referència rellevant en l’assignació de determinats serveis i competències municipals i ha qüestionat que, en aquest cas, s’hagi fixat el límit en els 15.000 habitants.
«Si el criteri hagués estat un altre, com ara les capitals de comarca de menys de 10.000 habitants, podríem entendre el plantejament, però situar el topall en 15.000 habitants deixa fora una franja de municipis que no entenem per què han de quedar desprotegits», ha exposat.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament ja ha acordat impugnar l’acord del Pla de Pobles i ha encarregat als serveis jurídics municipals que valorin les vies per portar-lo a la jurisdicció contenciosa administrativa, amb la finalitat de qüestionar-ne la legalitat i defensar els interessos de Mollerussa.
Solsona ha afegit que encara hi ha marge perquè el Govern reconsideri els criteris establerts i incorpori les capitals de comarca que han quedat excloses per aquest llindar poblacional. «Esperem que aquesta situació respongui a que potser no hi ha caigut o no han tingut en compte, sense voler, aquesta Catalunya asimètrica Son a temps de reconsiderar-ho i creiem que Mollerussa ha de poder ser present en les dues línies de suport. Anem a per totes per revertir la situació», ha conclòs.














