“Me encontré una niña sola en el bosque, la cogí de la manita y me la llevé a mi camita. Le subí la faldita y le bajé la braguita. La eché el primer caliqueño (…)”. És part de la lletra de la cançó –una vergonyosa apologia de la pederàstia i la violació– que l’alcalde –sí, l’alcalde– d’un poble castellà no va dubtar a cantar durant la festa major. Ha estat expulsat del partit al que pertanyia, el PP, i –només faltaria– com a bon cristià, ha demanat perdó. No hi ha perdó que valgui, és un tema prou seriós, i no val amagar-se amb la cançoneta de sempre: que és una tradició i que eren les festes. Però encara és més greu la derivada, protagonitzada pel màxim responsable d’una institució que en aquest tema no hauria de fer massa soroll: l’Església. El president de la Conferència Episcopal, va qualificar de “reprovable” l’actitud de l’alcalde. Fins aquí, d’acord; tanmateix va afegir un però: va dir que el fet “s’ha de posar en context”, perquè “és una festa popular, a altes hores de la matinada i després d’haver begut”. En aquest cas s’escau perfectament la coneguda dita popular: “És millor romandre callat i que es pensin que tens poques llums, que començar a parlar i deixar-ho ben clar”. Si més no, tot això serveix per demostrar que Déu no existeix, perquè si fos així, aquest bon home ja hauria deixat de ser un dels seus representants terrenals més importants.
Sessió: No iniciada
