Comptar fins a mil anys és llarg, i és difícil d’imaginar malgrat que pensem que el temps passat no anava tan de pressa. Celebrar mil aniversaris és una efemèride de les grosses i suposa un bon estímul per a estudiar, reconèixer i inspirar-s’hi. En el cas de Montserrat la història començaria molt abans gràcies a la mateixa natura geològica de l’indret. Un fonament robust i físicament singular que el diferencia d’altres llocs sagrats o màgics. La pròpia muntanya, que en tants mites creats pels humans és el punt on es dipositen misteris i esperances té en aquest cas una força i una atracció especials. Només per raons de paisatge aquesta formació de roca aglomerada sorgida de mars antics ja defineix una certa centralitat del territori català. Des de Lleida no es veu perquè ens la tapa l’altiplà segarrenc.
El mil·lenari de Montserrat celebra un primer santuari dedicat a la Marededeu i una petita comunitat monàstica de la qual se’n fa esment prop del primer mil·lenni del nostre calendari. Deu segles ens contarien força aventures de monjos, pelegrins, eremites, miracles, obres d’art, músiques i cants, poemes i escaladors. També alguna adversitat, destruccions, incendis i desgràcies, que de tot hi ha hagut. En la memòria més recent, el símbol religiós i paisatgístic ha esdevingut també un referent cívic i polític, espai de defensa de les llibertats, la llengua i la cultura del nostre país.
Des de la mirada del segle XXI, la muntanya serrada és un referent innegable arreu del món i se’ns presenta carregada de significacions que es van sumant i acumulant en el pòsit dels segles. També és un destí turístic de primera magnitud. Tot l’any, i cada dia, és ple de gent. Es gestionen els visitants intentant allunyar la pressió dels espais més solemnes mentre se’ls ofereixen els serveis bàsics. Però és un altre dels llocs que fan preguntar-nos sobre les virtuts i els pèssims efectes del turisme.
Pels que hi tenim algun lligam, el mil·lenari és una nova ocasió de retre homenatge als nostres ancestres i servar, triant el gra de la palla, el respecte per la història del país que Montserrat representa.
Avui és 21 de setembre, diada d’una Pau que també reivindiquem als llocs sagrats o a les muntanyes que ens interpel·len. Aquell mateix fundador, l’abat Oliba és el que presidí les primeres assemblees de Pau i Treva. Buscant la Pau fa mil anys…
