Per gaudir de l’emoció del futbol cal cobejar la victòria d’un dels contrincants. Si no ets soci o seguidor habitual d’un dels equips en disputa cal triar bàndol, encara que sigui de manera provisional. En les hores prèvies a la final del Mundial, les xarxes van plenes d’acudits. Són conseqüència de la competitivitat. Diuen que els fans del Reial Madrid anaven amb Alemanya per Rüdiger. Després van anar amb l’Uruguai, per Valverde. Primer que res feien costat al Brasil per Vinícius. No cal dir que anaven amb França per Mbappé, Camavinga i Tchouamení. El Marroc els tenia el cor robat per Brahim. També tenien les esperances en la Bèlgica de Courtois. Qui pensaven que no els fallaria era l’Anglaterra de Bellingham. Si els serveix de consol, diumenge poden anar amb Espanya on juga Cucurella, l’únic jugador del Reial Madrid que juga a la Selecció, tot i que fitxat abans que acabi el campionat i amb ADN Barça. Que no pateixin que tothom tindrà el cor dividit en la històrica final entre Espanya i Argentina. Fins i tot Lamine Yamal ha d’estar mújol d’enfrontar-se amb el seu ídol, Lionel Messi. I no diguem que pot arribar a pensar l’as argentí si a l’estrella blaugrana de la Selecció espanyola li surt aquest partit rodó que l’entrenador Luis de la Fuente sempre diu que encara està per arribar. A Messi li costarà treure’s del cap aquella foto del diari Sport on es veu l’astre argentí rentant el culet en un gibrell a un Lamine Yamal grassonet, feliç i rialler. Una imatge que hauria de servir perquè el futbol ens agermani.
Sessió: No iniciada
