Recentment, s’ha publicat l’índex de qualitat democràtica que elabora cada any la publicació The Economist. És indiscutible que el rànquing ‘Democracy Index’ d’aquesta revista s’alci com un dels més influents i esperats. Les noves conclusions que n’han sorgit no són massa positives. Es constata que la salut de la democràcia ha caigut considerablement, reflectint el 2023 una disminució del benestar democràtic respecte a l’any anterior. Així, tenint en compte que el 2024 es preveu la celebració d’uns setanta processos electorals a tot el planeta, s’espera que només quaranta-tres es duguin a terme de manera lliure i justa.
Aquest rànquing puntua la qualitat democràtica dels països en una escala de 0 a 10, sent 10 el nivell màxim de democràcia i 0 el nivell mínim, establint diverses categories segons la puntuació numèrica que rep cada país. Així, els països entre 8 i 10 punts són classificats com a “democràcia plena”, entre 6 i 8 es consideren “democràcia defectuosa”, entre 4 i 6 s’anomenen “governs híbrids” i, si s’obté menys de 4 punts, “governs autoritaris”. Per efectuar aquesta classificació s’examinen diverses característiques, com les normes i els processos electorals, el funcionament del sistema de govern o el nivell de llibertats civils.
Segons aquest informe, al món hi ha 24 “democràcies plenes”. Encapçala la llista Noruega, seguida per Nova Zelanda, Islàndia, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Irlanda i Suïssa (els únics nou països que superen el 9 a la puntuació). A continuació, Països Baixos, Taiwan, Luxemburg, Alemanya, Canadà, Austràlia, Uruguai, Japó, Costa Rica, Àustria, Regne Unit, Grècia, Maurici i Corea del Sud. Tanquen la llista d’aquesta classificació de “democràcies plenes” França i Espanya. El nostre país ocupa, per tant, el lloc 24è. El grup de “democràcies defectuoses” l’integren cinquanta països, entre els quals els Estats Units, Israel (amb una nota molt baixa a l’apartat de llibertats civils), Portugal, Itàlia, Bèlgica o Argentina.
Entre els anomenats “governs híbrids” (amb una nota entre el 4 i el 6), figuren trenta-quatre Estats, com Turquia, El Salvador o Mèxic.
Formalment, cinquanta-nou Estats són considerats autoritaris, formant el grup més nombrós. Tanca la classificació Afganistan, amb una puntuació de 0,26. L’acompanyen Corea del Nord, Síria, Aràbia Saudita, Xina, Rússia, Veneçuela, Iraq, Iran o Qatar.
Això implica que menys d’un vuit per cent de la població del planeta viu en una democràcia considerada plena (l’any 2015 era gairebé un nou per cent), mentre que el 40% de la humanitat suporta algun tipus de règim autoritari. Es reflecteix el deteriorament més gran en els índexs de les llibertats civils i en els de la qualitat dels processos electorals. Destaquen positivament els països nòrdics (Noruega, Islàndia, Suècia, Finlàndia i Dinamarca), que continuen dominant la classificació amb cinc dels sis primers llocs (és Nova Zelanda la que ocupa el segon lloc).
Vist des de dalt, un dels aspectes que s’analitza és si en processos electorals hi ha possibles irregularitats en les votacions, si el sufragi és universal, si la votació es desenvolupa amb llibertat, si hi ha igualtat d’oportunitats a les campanyes electorals i si el finançament dels partits es fa amb transparència. Posteriorment, realitzats ja els comicis, s’observa si es produeix la transferència de poders de manera ordenada i si la població pot formar partits polítics o qualsevol organització civil independent dels executius. També s’analitza el funcionament del Govern, es té en compte per valorar els Estats si disposen d’un sistema eficaç que rendeixi comptes. Igualment, si el Poder Legislatiu constitueix la institució política fonamental i si l’Executiu és lliure d’interferències per part de les Forces Armades o de poders o organitzacions estrangeres. Així mateix, es contempla el grau de connexió del poder polític amb grups econòmics, socials o religiosos dins del país, es valora si es garanteix un accés públic a la informació i calibra el nivell de corrupció existent. Actualment, Espanya és l’última del primer grup a un pas de caure al següent. Amb tot això dit, caldrà que per als pròxims anys es reverteixi aquesta situació si és que no volem convertir-nos en un país amb una dubtosa democràcia…
