Més de la meitat dels 15 milions de migrants arribats a l’Estat entre els anys 2002 i 2025 no s’han establert al país, segons un informe del centre d’anàlisi Funcas.
L’anomenada ‘taxa de retenció’ se situa actualment en un 51% (2021-2025), sent una de les més baixes d’Europa, tot i que al llarg del segle ha fluctuat molt en funció del cicle migratori, arribant a caure per sota del 5% durant la crisi econòmica i a situar-se gairebé en el 90% durant el boom migratori de principis de segle.
D’altra banda, l’estudi desmenteix la idea que la immigració corregeix la caiguda de la fecunditat -encara que la seva contribució als naixements és creixent- i apunta que les dones nouvingudes s’estan adaptant al règim de baixa fecunditat espanyola.
L’informe ‘Los límites de la inmigración para el ajuste demográfico en España’ remarca que Espanya ha estat el principal receptor d’immigració a la UE en termes relatius, i el segon en absoluts, per darrere d’Alemanya. Ara bé, subratlla que una mica més de la meitat dels que han arribat en algun moment entre el 2002 i el 2024 n’han marxat. En aquest període han iniciat la seva residència a Espanya 15 milions de persones estrangeres, però la població ha crescut només en 7 milions, detalla l’informe.
Les conseqüències d’aquesta baixa capacitat de “retenció” de les persones nouvigudes són, segons l’estudi, la necessitat de seguir mantenint fluxos elevats d’immigració “per mantenir una població que es renova constantment”.
En el capítol de migracions i fecunditat, els autors argumenten que si bé el fenomen migratori ha contribuït a augmentar el nombre de dones en edat fèrtil, i per tant el nombre de naixements, això no ha estat suficient per revertir la davallada de la natalitat (un 36% menys de naixements entre el 2009 i el 2024).
