L’Associació Res Non Verba va acollir ahir la presentació de la Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana – Recercat, que celebrarà la seva 22a edició al Pont de Suert del 8 al 10 de maig. Es tracta d’una iniciativa de l’Institut Ramon Muntaner per “donar visibilitat a la tasca que fan el Centre d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya”, explicava la presidenta de l’IRMU, afegint que actualment estan en funconament unes 500 entitats, de les quals unes 200 (una seixantena de Ponent i el Pirineu) participaran en aquesta edició, amb l’objectiu de presentar els seus projectes i continuar fent créixer la xarxa.
Per la seva banda, l’alcaldessa del Pont de Suert i directora territorial de Cultura a l’Alt Pirineu i Aran, Iolanda Ferran, destacava que el Recercat es fa per primer cop al Pirineu i agraia a l’organització “la sensibilitat d’incloure el caràcter pirinenc a les activitats programades”.
L’epicentre de l’activitat serà la Fira Recercat als jardins de la Biblioteca Pública, que tindrà onze estands organitzats per espais territorials. Pel que fa a la resta, durant els tres dies s’aniran succeint les presentacions i activitats complementàries, com l’espectacle ‘La primera i les mestres de la República o la conversa entre Jordi Llavina i Jesús Alturo, i un bon nombre d’esxposicions. També tindrà importància el Recercat Jove, amb el programa ‘Aprendre’.
El premi Recercat, que distingeixen “persones que tenen un paper rellevant pel seu compromís amb la recerca i l’activitat cultural” s’ha concedit enguany a l’arqueòleg, historiador i divulgador cultural de Lleida Joan Ramon González Pérez, per “una llarga trajectòria dedicada a l’estudi, protecció i divulgació del patrimoni”, destacant també laseva faceta pedagògica”. González es mostrava “agraït i il·lusionat perquè és un premi que ve dels companys i que esperona a seguir treballant” i també parlava de la importància de que es faci al Pont de Suert, molt a prop d’Aragó, amb “qui hem de. El premi a l’entitat ha estat pel Centre d’Estudis Locals Alaior.
