Primer plat, segon plat, postres i aigua o vi i gasosa. La fórmula del menú del dia tradicional que durant anys trobaves en pissarres, cartells o folis DIN-A 4 enganxats a les portes dels bars i restaurants de tot arreu i a preus assequibles pensats per a les persones treballadores que no tenien temps o ganes d’anar a dinar a casa al migdia. No sé ben bé que ha passat, ni com, ni quan, però avui en dia és certament difícil –almenys per mi– trobar un establiment que tingui una oferta per dinar a un preu pensat per a la classe treballadora. Sé que encara en queda algun, però l’oferta ha minvat de forma dràstica. Avui en dia els menús costen de 20 euros cap amunt, amb plats que porten suplement i amb la beguda i el cafè a part. Això sí, el que abans eren uns simples macarrons amb tomàquet de tota la vida s’han transformat en uns penne rigatte a la bolognese i el tradicional pit de pollastre arrebossat amb puré de patata ara és un luxós cruixent de pollastre amb parmentier i escames de sal de l’Himàlaia (que en realitat és sal grossa comprada al Mercadona). Els temps canvien i els costums també, suposo. L’augment de costos i alguns canvis d’hàbits dels clients ha fet que el model del menú del dia a preus raonables s’estigui extingint. Així que el dia que vulgui dinar fora de casa em tocarà rascar-me la butxaca. O preparar-me un tupper. Però amb parmentier si cal. Que hi ha nivell.
Sessió: No iniciada
