Les forces de seguretat adverteixen que els abusos sexuals a menors comesos a internet estan en preocupant augment, empesos vertiginosament per la hiperconnectivitat dels adolescents a les pantalles i la poca educació digital i sexual.
La vergonya i la culpa d’haver estat enganyats o fent xantatge amb alguna imatge íntima completen el viciós cercle que deixa en xifres ocultes la realitat dels ciberdelictes sexuals comesos a menors per cada vegada més joves.
2.197 CIBERDELICTES
A Espanya, els abusos sexuals a menors per produir pornografia són cada vegada menors, però per contra cada vegada es genera més contingut sexual i es cometen més agressions a l’entorn digital mitjançant tècniques de grooming.
Unes pràctiques que tenen com a finalitat aconseguir material sexual d’un menor a través d’internet i, fins i tot, arribar a mantenir una trobada física, en un procés en què la víctima és enganyada i, alhora, embaucada perquè mantingui aquesta relació en línia en secret. Així ho exposen Javier Izquierdo, inspector de Policia Nacional adscrit a la Unitat de Ciberdelinqüència, i Cristian Martínez, guàrdia civil membre de la secció de protecció sexual infantil de la UCO durant el seminari “Ciberseguretat i Delictes Sexuals” celebrat aquesta setmana a la Universitat Complutense de Madrid.
A l’anonimat de la xarxa, el “groomer” és, en la majoria dels casos, un jove d’entre 18 i 25 anys, segons revelen els agents que apunten que la hipersexualització de la joventut, unit als algorismes de les xarxes socials i el seu afany per descobrir allò desconegut propi de l’edat està donant com a resultat un perfil de consumidor de pornografia cada cop més jove. I, el pitjor, un perfil d’abusador sexual també més jove, una vegada que considera insuficient només consumir material pornogràfic.
Segons les dades del Sistema Estadístic de Criminalitat del Ministeri de l’Interior recollits en una resposta parlamentària recent del Govern al PP, l’any passat les forces de seguretat van registrar 2.197 delictes a internet les víctimes dels quals eren menors d’edat. En aquests delictes comesos per mitjans telemàtics s’hi inclouen no només els de naturalesa sexual -pornografia, grooming, sexting o assetjament sexual- sinó també altres tipologies penals com les amenaces, les calúmnies, les injúries o la usurpació d’identitat.
La tendència a l’alça, encara que encara submergida, de potencials cibervíctimes menors no estranya les forces de seguretat que des de fa uns anys constaten una explosió del cibercrim, amb les estafes en línia a la cúspide i que suposen ja el 70 per cent de tota la delinqüència virtual.
Si parlem de menors, ho tenen clar: “La societat no és conscient ni del problema real ni del perill”, adverteix Cristian Martínez, guàrdia civil especialitzat en delictes sexuals a internet.
Una nova llei que pretén protegir els adolescents en els entorns digitals
Fa unes setmanes, el Govern va aprovar l’avantprojecte de llei de protecció del menor en entorns digitals, una iniciativa que, encara en fase de consulta pública, pretén entre altres mesures, crear una ordre d’allunyament virtual per als que cometin delictes contra els menors i penalitzar la difusió d’imatges o àudios de contingut sexual o vexatori generades amb intel·ligència artificial.
Segons una darrera enquesta de l’INE, als deu anys un 25% dels nens tenen mòbil; als dotze, un 75% i als 15, un 94%. Mentrestant, l’ús de l’ordinador i internet s’incrementa del 88% en els nens amb 10 fins a assolir el 92% dels que tenen 15 anys. “Viuen a internet, es comuniquen en xarxes, s’expressen i es relacionen amb un mòbil sense ser conscients de tot el que exposen”, afirmen, i expliquen que molts “més dels que pensem” graven amb els mòbils les relacions sexuals i exhibeixen la seva intimitat sense saber que, un cop publicat el vídeo, perden el control.
Aquí és on l’agressor sexual i el ciberassetjador troben “el brou de cultiu perfecte”.
