Al Alba es la cançó que s’escoltà el dia 6 al Congrés de Diputats per celebrar el dia de la Constitució, en els seus 45 anys. Tocada i cantada des de l’ànima. Tot escoltant-la vaig recordar el dia que parlant amb els meus fills del català, els vaig explicar que el català va estar prohibit en la dictadura i que moltes persones de la meva generació eren analfabetes en la seva pròpia llengua, ni escrivien ni llegien en català; l’ensenyament era en castellà. I com que els seus ulls i orelles continuaven esbatanats els vaig explicar que gràcies a la Constitució tenim drets: educació, sanitat, llibertat d’expressió, llibertat de premsa, manifestació, vaga… tot un reguitzell de drets que ens eren negats. Abans la policia podia entrar a casa sense autorització judicial i podies estar dies i dies detingut. Silenci i repressió manaven. Moltes cançons de l’època van estar marcades per les vivències i les reivindicacions de voler ser un país amb llibertats. La cançó de L.E. Aute esdevingué un símbol als últims afusellats del franquisme de l’any 75. Una preciosa cançó d’amor i de comiat d’una persona conscient que morirà afusellat. Cantada al Congrés i pensant en l’intent de cop d’estat del 81 posa la pell de gallina. Memòria és recordar.
Sessió: No iniciada
