Memòria Democràtica de la regidoria de Drets Civils, encapçalada pel regidor Roberto Pino, i el director de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, han inaugurat aquest diumenge un nou plafó al Turó de Gardeny, davant de la caserna militar. El panell recorda i dignifica els presos polítics i reclutes desafectes amb el règim franquista que van ser utilitzats com a mà d’obra forçada en moltes de les obres públiques executades per organismes com la Direcció General de Regions Devastades i el Servei Militar de Ponts i Camins de Catalunya.
El regidor de Drets Civils, Roberto Pino, ha explicat que aquest nou plafó és el tercer que s’inaugura enguany. “L’Ajuntament reafirma el seu compromís en dignificar tots els espais de memòria de la ciutat”, ha afegit.
El director de Memorial Democràtic, Jordi Font, al seu torn, ha remarcat la importància d’incloure en el Memorial aquest nou espai, i sobretot “a partir d’un tema que no és gaire tractat, el treball forçat, la utilització de mà d’obra quasi esclava per part de la dictadura franquista per reconstruir infraestructures o per construir o fer noves edificacions, com és el cas d’aquestes antigues casernes”. “Intentem que aquests espais tinguin un valor pedagògic i didàctic per al conjunt de la ciutadania”, ha conclòs.
L’historiador Joan Sagués San José, responsable del contingut del plafó, ha explicat a tots els i les assistents, el context històric del cartell.
El plafó compta amb cinc fotografies extretes del Fons Gómez Vidal de l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI i de l’Arxiu de Fotografia Històrica de la Universitat de Lleida i una breu explicació de la situació i context històric que van viure els reclusos-treballadors en català, castellà, anglès i francès.
La construcció de la caserna militar de Gardeny es va iniciar el 1940 en uns terrenys cedits per l’Ajuntament. El 1941, segons la memòria del Patronat Central per a la Redempció de Penes pel Treball, hi havia 747 reclusos treballant a la colònia penitenciària de Gardeny. El 1945 s’inaugurava la Caserna General Sanjurjo, que permetria desallotjar la Seu Vella i consolidar la presència militar al turó fins a la clausura de la base el 1996. El cost que representaven els treballadors forçats era mínim i dotava el franquisme d’una eina repressiva i de propaganda més, tant per les obres de reconstrucció com per la redempció de penes pel treball aplicada als presos.
Aquest és el tercer panell que Memòria Democràtica inaugura enguany. El proper s’instaurarà a la Rambla de la Mercè per dignificar la memòria de les persones que van viure a les casetes de fusta durant la transició democràtica, actual Mariola. La inauguració es farà diumenge 30 de novembre.
L’indret passarà a formar part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Amb aquesta iniciativa, la Paeria reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica, la veritat històrica i la justícia simbòlica, contribuint a construir una memòria col·lectiva més justa i completa.
