L’escriptora editora i professora Iolanda Batallé ha publicat recentment la novel·la ‘Massa deutes amb les flors’, en què narra una història tràgica ambientada en un petit poble al Pirineu.
Aquesta és la seva primera novel·la des de fa deu anys, quan va publicar Faré tot el que tu vulguis, guanyador del premi Prudenci Bertrana, una pausa que “ha estat volguda”, explica l’autora a LA MAÑANA, sobretot perquè “estava treballant amb molta exigència i amb una velocitat que no era el to que necessitava aquest text”. Així, en deixar la direcció de l’Institut Ramon Llull, es va traslladar a un poble del Pirineu que havia conegut fa 13 anys per escriure el llibre en el lloc en què s’ambienta. La novel·la comença amb aquest joc literari en què una escriptora fuig de la ciutat per marxar al Pirineu a escriure i es troba amb diferents persones d’una família que li expliquen una història tràgica succeïda uns anys abans i que protagonitzen cada capítol en primer persona. “Aquesta escriptora, la Solitària, és l’excusa perquè parlin els altres i m’interessava que l’experiència lectora fos així, perquè cada veu t’aporta una mica més i un acostament diferent de la història de la muntanya i la família”, destaca Iolanda
Les muntanyes, doncs, es converteixen en un personatge més, potser el principal, que emmarca aquesta història amb què Batallé parla de vida a l’Alt Pirineu, des dels anys 40 del segle passat a l’actualitat, i que també s’endinsa en temàtiques com la cultura de l’esforç, la tendresa, les malalties mentals, el suïcidi i, sobretot, la necessitat de parlar. “És un homenatge a com la paraula ens cura; sovint no ens expliquem per por o per no voler ferir, però com deia Audre Lorde, el meu silenci no em va pretegir; parlem les coses perquè es viuen d’una altra manera”, remarca. I també posa en valor aspectes com la cultura de l’esforç o la tendresa
L’homenatge a les dones també és un tema central; “des del títol, que parteix d’un poema de la mallorquina Antònia Vicens, a escriptores com Víctor Català i Maria Barbal” i moltes altres escriptores que es van acabar suicidant i que recorda en el capítol central de la novel·la. “Quan ho fem a la nostra manera i no el que s’espera de nosaltres, tots paguem un preu, però a més per les dones l’etiqueta era boja, bruixa o puta i segueix sent així”, conclou.
