Ha mort Marta Roigé Mostany, la política lleidatana del PP que menys semblava del PP. Tant és així que va acabar a Convergència, tot i que tampoc semblava convergent. Potser aquest posat que no se sabia ben bé el peu que calçava va ser la seva primordial virtut. Estava bé amb tothom, la Marta. Va treballar com a funcionària en diversos departaments de l’Administració. La seva trajectòria pública s’inicià als anys seixanta com a integrant de la Secció Femenina de la Falange, on assumí la regidoria de Cultura. Destacada militant d’AP des de 1977, formà part de les candidatures a les eleccions legislatives de 1979 i 1982, i de les autonòmiques el 1988. Regidora a la Paeria (1983-1991), entre 1987 i 1989 formà part de l’equip de govern municipal presidit per Manuel Oronich i ocupà la regidoria de Serveis Socials. Diputada provincial entre 1983 i1991, n’ocupà la vicepresidència tercera (1983-87) i la primera (1987-91). L’any 1992 deixà la militància al PP i temps després s’incorporà a CDC, de la qual formà part de la candidatura a les eleccions municipals de 2007. Pertanyé a l’Associació Amics de la Seu Vella i la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Vocal de la junta directiva de la Festa de Moros i Cristians, formà part de la comparsa mora Musa. Sempre desfilava vestida de mora. Impulsà la Casa de Galicia. Des de mitjans dels anys noranta presidí l’Associació de Veïns de l’avinguda del Segre. S’emporta a la tomba qui va ser el regidor número quinze que va prendre l’alcaldia a Manuel Oronich i va tornar Antoni Siurana al poder. Ella, segur que no.
Sessió: No iniciada
