La filòloga, escriptora i traductora Marta Giné Janer ha publicat recentment el seu segon poemari, ‘Els mugrons ploren sang’ (Reremús), que compta amb un pròleg de Maria Barbal, i que aborda la relació entre les àvies, les mares i les filles. “M’interessava afegir la figura de l’àvia, que no és tan habitual, a aquest model de feminitat que anem transmetent”, explica l’autora a LA MAÑANA. En el seu origen, diu, el poemari havia de ser una novel·la, “però em resultava massa història social”, així que va agafar “l’essència d’aquesta novel·la primigènia” i la va traslladar al llenguatge poètic, “que em permetia tractar temes des d’un punt de vista més universal i que tothom es pugui sentir identificat”, sense que els poemes deixin de tenir “una trama molt lligada i un discurs cronològic”. Uns poemes que també tenen la peculiaritat d’estar gairebé sempre completats per versos d’altres autors i autores, que Marta Giné afegeix als seus. “Ja jugava amb això al meu primer poemari; és una manera de fer homenatge i, a més, és inherent a mi, necessito recolzar-me en les veus que m’han precedit”.
A més de la seva producció pròpia, que ha estat nombrosa i premiada en l’àmbit de la narrativa curta, Marta Giné també s’ha endinsat en la traducció, “sempre del francès”, un món que considera “fascinant, perquè ajuda a posar-se dintre de la llengua”, i entre els seus treballs destaquen les de Màrius Torres. I també durant molts anys ha fet recerca acadèmica, com a catedràtica de la UdL, tot i que ara l’ha deixat una mica de banda i se centrarà més en la creació literària, “a la qual abans no m’hi havia pogut dedicar”.
