Només feia tres mesos que estava embarassada i el primer trimestre s’anava fent feixuc: nàusees, vòmits, migranyes, repòs per un hematoma… i la soledat. Era sola a les revisions, sola quan el cap li esclatava i no podia ni prendre un ibuprofè. No era així com havia imaginat la maternitat. Quan li va retreure l’absència, ell li va etzibar: “Ja sabies la feina que tenia quan et vas quedar embarassada”. “Però jo estic canviant la meva per adaptar-me al que vindrà”, va respondre ella. I va pensar que, si ell no podia fer ni un gest, potser no calia seguir. Quan li va proposar deixar-ho, ell només va respondre: “Millor ara. Així no coneixeré el nen i no li agafaré afecte”. I la Marta es va esquinçar per dins.
Sessió: No iniciada
