El 26 de juliol del 2010 va dir adéu el polifacètic artista lleidatà Màrius Carretero mentre dissertava sobre art a l’associació Aspid, deixant una empremta inesborrable. Des de llavors han estat molts els homenatges que se li han fet al també músic, poeta, actor i director de teatre que també té una plaça amb el seu nom a Sant Ruf, davant d’on va viure molts anys. Màrius Carretero va triar la tècnica de l’aquarel·la com a mitjà d’expressió de la seva particular lírica de gran sensibilitat pictòrica.
El gran creador artístic i meravellosa persona va néixer a Lleida el 14 de novembre de 1946 i va marxar massa aviat al ‘Gran Hotel’, amb tot just 64 ‘takos’, quan es trobava pletòric de creativitat. Recordo que la trista notícia em va ser notificada via mòbil quan em trobava de vacances a la platja per part d’un altre amic que teníem en comú, exdirector d’aquest rotatiu i que ja tampoc no pertany al món dels vius com va ser Ramon Pedrós. Tot i la calor que feia em vaig quedar gelat.
Amb Màrius havia forjat una amistat que anava més enllà del mer professional. També va ser cofundador d’Arts de Ponent col·lectiu al qual em va fer soci d’honor. Va formar part de la Nova Cançó i les seves exposicions les ambientava amb música clàssica. La música va ser una altra de les seves grans passions i va formar part del jurat del Pepe Marín Rock, concurs musical que vaig organitzar en aquesta trista ciutat durant 17 edicions. Avui fa 14 anys de tan sensible pèrdua si bé segueix molt viu en el record en una data en què se celebra el ‘kumpletakos’ de Mick Jagger.
Sempre present Màrius: el pintor de terra, aigua i llum… Oh yeah!
