El 36% dels professionals de l’educació a Catalunya estan pensant a deixar-ho i dedicar-se a un altre ofici. Un dels motius que al·leguen per canviar de feina és el “desgast psicològic”. Un altre dels problemes que ressalta l’enquesta elaborada pel sindicat majoritari de docents a Catalunya, USTEC-STEs (IAC) és que el 60% dels mestres tenen “problemes econòmics”. Aquest és un mal endèmic de la docència. L’amic Emili March i Jordana, ha tingut la deferència de permetre’m la lectura d’un avanç editorial del seu darrer llibre Memòries d’un mestre d’escola. Emili March va ser durant una dècada el mestre de Vilanova de Meià, entre els anys 1959 i 1968. El seu sou era de 960 pessetes al mes. El jove mestre, solter, havia de viure de despesa. La pensió a l’Hostal Pissé costava 1.200 pessetes al mes. Van convocar una reunió de pares a l’Ajuntament per demanar un ajut de quinze pessetes per completar el sou del mestre. Un dels veïns va intervenir per apuntalar el docent: “Vostè és jove i també voldrà anar al cafè”. Les famílies més benestants van estirar la quota fins a vint pessetes. Està ben trobada la dita de “passar més gana que un mestre d’escola”.
Sessió: No iniciada
