Sensació agredolça per als germans Márquez en la cursa sprint de Montmeló.
889 dies després de la seva última pole, Àlex Márquez va arrencar molt bé, aguantant les envestides de Quartararo en els primers revolts. Marc Márquez, que sortia tercer, va esperar una volta darrera del pilot francès d’origen italià i a l’inici de la segona volta ja es va col·locar darrere del seu germà.
Al pas de l’equador de la cursa sprint, hi havia poc més de mig segon entre els dos germans Márquez, però cada cop han anat agafant més distància amb la resta de pilots, començant per Quartararo.
Jorge Martín, el campió del món, va patir una caiguda a la vuitena volta, juntament amb Morbidelli. Mitja volta després, també han caigut Bezzechi i Aldeguer.
A falta de quatre voltes, a Àlex Márquez li va marxar la moto després d’una frenada en una recta i també va caure, deixant via lliure al seu germà Marc. Al final, el tro de Cervera va guanyat la cursa sprint, seguit de Fabio Quartararo i Fabio Di Giannantonio. És la tercera temporada consecutiva que guanya un pilot català la cursa esprint al circuit de Barcelona-Catalunya. El porter de Barça Joan Garcia va onejar la bandera a quadres.
Àlex Márquez (Ducati Desmosedici GP24), va lamentar el contratemps, però va reconèixer que “així són les carreres”. “Són carreres i quan vas tan ràpid, quan vas lluitant per la victòria, aquest error és un cop de realitat, després de portar tot el cap de setmana sent molt ràpid, amb molta confiança, d’alguna manera et sents com a intractable i no veus el risc”, va assenyalar.
“Et sents damunt de la moto com si no et poguessis caure mai i això és el que ha estat un cop de realitat, però és millor avui que demà i res més, al final he perdut un moment la concentració perquè ja volia acabar aquesta volta per a baixar bastant el ritme, perquè he vist que Marc començava a patir”. Marc Márquez, que té el Mundial ja a tocar, va valorar que “tinc un sabor agredolç”. “Era el més ràpid i mereixia la victòria”, va comentar.
