El 5 d’octubre de 1934, Aliança Obrera convoca una vaga per lluitar contra el feixisme que amenaçava la II República amb un seguiment notori a Lleida. Passats 91 anys, la capital va reviure un alçament popular; aquesta vegada contra l’ecofeixisme. Centenars d’afectats per centrals eòliques, solars, de biogàs o per indústries contaminants, com la incineradora de Juneda, es van manifestar per defensar el dret a gaudir del patrimoni agronatural i d’un entorn sa, lliure de negocis bruts que només beneficien grans corporacions. Un govern democràtic no pot girar l’esquena a les mobilitzacions cíviques. Tampoc ho haurien de fer els partits polítics o els sindicats agraris majoritaris. En aquest cas, es va tractar d’una de les manifestacions més importants de la història de Ponent sobre una temàtica mediambiental. L’Administració no pot dispensar un tracte de favor als que pretenen espoliar recursos a costa de la salut pública. Per això les desenes d’entitats que va participar en la protesta denuncien un “embat colonial”, que transformarà milers d’hectàrees de conreus en polígons industrials. Aquest no és un problema exclusiu del món rural: les afectacions d’aquestes indústries també arribaran a la ciutat, com pot passar amb el polígon de Torreblanca.
Sessió: No iniciada
