Sobrepassada per una manera de fer les coses que s’havia mantingut massa temps, Malú es va replantejar els temps i modes de la seva carrera per poder oferir la seva versió més personal en un nou disc, “Oxígeno”, amb majoria de temes del seu puny i lletra entre els quals s’inclou un al seu oncle, Paco de Lucía.
“D’ell em queda una forma de vida, de sentir, un respecte a l’escenari ia la música, un nivell d’exigència. Era un referent per a tot el que faig a la meva vida”, ha assenyalat avui l’artista en una entrevista amb Efe, en què ha reconegut que, “noquejada” per la seva mort, va necessitar més de 4 anys per “cantar-li des de fora del dramatisme i del lloc des del qual sentia que havia de fer-ho”.
En aquesta missió, va trobar l’ajuda del seu gran amic Alejandro Sanz, qui li va donar ales fa 20 anys com a autor del seu primer èxit musical, “Aprendiz”, temps en el qual mai havien gravat una cançó junts. Quan Malú li va mostrar “Llueve alegría”, va ser el madrileny qui va dir: “Aquesta és la que hem de cantar”.
“Teníem aquest deute pendent, però no volíem forçar-lo. Som com germans i la nostra relació va més enllà. Però aquesta vegada, si hi havia dues persones que podien parlar d’aquest tema amb coneixement de causa i una veritat, érem nosaltres”, justifica.
En el llibret del seu dotzè disc d’estudi, que es publica demà, escriu María Lucía Sánchez (Madrid, 1982), àlies Malú: “He creat aquest disc després d’entendre que sense Oxígeno no hi ha res”.
Sessió: No iniciada
