Tal com està el percal al món mundial, la pregunta del milió en l’actualitat podria ser la següent: Queden encara bons temps per a alguna cosa? Sembla que no, la societat s’ha deshumanitzat tant que el tracte entre els semblants és pitjor que el dels animals hostils. “El azul del mar inunda mis ojos, el aroma de las flores me envuelve, contra las rocas se estrellan mis enojos y así toda esperanza me envuelve”, cantava el bo de German Coppini al capdavant dels seus Golpes Bajos insistint que són “Malos tiempos para la lírica”.
Hi ha la cosa tan xunga a tots els nivells que fins i tot la companyia que fabrica les guitarres Gibson, amb les quals han tocat des d’Elvis Presley a ‘su majestad’ Keith Richards, entre molts altres icònics artistes entre els quals no podem oblidar el gran BB King , està en crisi. I això que entre els músics que han fet servir les guitarres Gibson, tant elèctriques com acústiques, hi ha també Pete Townshend, Eric Clapton, Chuck Berry, Jimmy Page, Duane Allman, Lenny Kravitz i un llarg etcètera. Però el pitjor de l’assumpte és que no només la Gibson travessa un pèssim glop, sinó que la Fender li segueix els passos.
La notícia denota, d’alguna manera, el poder de l’electrònica. L’enyorat cantant ja desaparegut Coppini mai no podrà veure ja amb els seus ulls d’humà la condemna a què el destí ens castiga en aquesta vall de llàgrimes on, si deixen de sonar les guitarres és que alguna cosa va malament, que res no va bé. Mals temps… Oh yeah!
