La Federació Internacional d’Automobilisme (FIA) ha fet públic aquest dimarts el calendari de la temporada 2026, en què reserva la denominació de ‘Gran Premi d’Espanya’ d’F1 per al nou circuit urbà de Madrid. El circuit de Montmeló acollirà el que ha denominat ‘Gran Premi Barcelona-Catalunya’ entre el 12 i el 14 de juny. Malgrat els problemes i l’oposició d’entitats ecologistes i veïnals, la capital espanyola acollirà la cita entre l’11 i el 13 de setembre. Amb tot, el calendari fa constar un asterisc a la cita de Madrid, i aclareix que la celebració del Gran Premi d’Espanya està subjecta a l’homologació del circuit per part de la FIA.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va posar la primera pedra de les obres del nou circuit el passat 24 d’abril, en un acte al qual va assistir el pilot Carlos Sáinz i que va acabar amb una petita cursa d’excavadores.
Madrid preveu acollir el Gran Premi d’Espanya des de 2026 fins a 2035, i l’ajuntament i la Comunitat prometen que l’esdeveniment tindrà un impacte de 450 milions d’euros cada any, generarà 8.200 llocs de treball directes i atraurà 112.000 espectadors.
Unes xifres que no convencen ni els veïns, que es queixen del soroll i els problemes de circulació, ni les entitats ecologistes, ni l’oposició, que adverteix que tot i la promesa de “cost zero”, la F1 de Madrid pot acabar com el fiasco de València.
Coexistència amb el premi de Catalunya
Malgrat que Ayuso i Almeida han evitat sempre contraposar explícitament l’F1 de Madrid amb el gran premi de Catalunya, el PP madrileny busca projectar l’esdeveniment com a exemple de dinamisme internacional i ha afirmat que el circuit de Madrid serà “el millor”.
De fet, el Gran Premi de Madrid està confirmat fins al 2035, mentre que el de Catalunya només té assegurada la continuïtat fins al 2026.
El precedent de València
L’últim intent de crear un circuit urbà de Fórmula 1 a l’Estat va ser el Gran Premi de València. Va tenir lloc entre 2008 i 2012 i es considera un dels majors fiascos econòmics d’aquesta competició.
Com en el cas de Madrid, l’aleshores president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, va afirmar que tindria “cost zero”, però finalment va costar 300 milions d’euros a les arques públiques. L’afluència de públic va caure dels 115.000 espectadors del 2008 a només 45.000 el 2012, i el circuit urbà, situat al port de València, va quedar pràcticament en desús.
Dubtes sobre els patrocinadors
El precedent de València va posar de manifest que sovint les promeses de finançament privat per part dels impulsors del projecte poden no ser realistes. A Madrid, IFEMA ha assumit la inversió inicial de 137 milions d’euros.
El 2024 el concurs va quedar desert en diverses ocasions, fet que podria fer recaure tots els costos en IFEMA, l’Ajuntament, la Comunitat, la Cambra de Comerç i Indústria i la Fundació Obra Social i Monte Piedad de Madrid.
A finals de 2024 IFEMA va anunciar que havia aconseguit sumar al projecte l’empresa suïssa Match Hospitality, especialitzada en serveis VIP en esdeveniments esportius. De moment, no es coneixen altres patrocinadors.
Rebuig de veïns, ecologistes i oposició
El projecte topa amb el rebuig dels veïns, entitats ecologistes i de l’oposició a l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid. Les associacions de veïns de Valdebebas, Canillas i Hortaleza han presentat al·legacions i queixes pel soroll, la contaminació i els problemes de mobilitat que generarà el circuit, a més de la tala de 726 arbres.
Recorden que algunes cases estan a 35 metres del circuit, i denuncien que malgrat que el projecte preveu la creació de 7.000 places d’aparcament per a 127.500 espectadors, no ofereix alternatives de mobilitat adequades per als residents.
Paral·lelament, el Defensor del Poble ha admès a tràmit prop de 100 queixes de veïns i ha criticat la manca de col·laboració de l’Ajuntament de Madrid, que s’ha negat a proporcionar informació sobre el projecte.
