Un complet estudi elaborat per Preply per conèixer com ens relacionem amb un format de comunicació digital cada vegada més usat; els àudios. Per a elaborar l’anàlisi, la companyia ha entrevistat 1.586 residents de 20 ciutats principals de tota Espanya i ha extret interessants resultats sobre la freqüència amb la qual els espanyols intercanvien notes de veu, els motius per a fer-ho, la durada dels àudios i els principals inconvenients d’aquest mètode de comunicació.
Radiografia dels àudios a Espanya
L’estudi sobre l’ús dels missatges de veu a Espanya assenyala que enviem o rebem 5,5 àudios al dia. No obstant això, aquesta xifra varia significativament segons l’edat i la regió d’Espanya, la qual cosa reflecteix com la manera de comunicar-nos canvia entre generacions i contextos.
La Gen Z encapçala l’ús d’aquest format, intercanviant una mitjana de 7,2 àudios al dia, seguida de prop pels millennials, amb 6,8. En contrast, la bretxa generacional és evident, ja que les generacions sèniors semblen inclinar-se per altres mètodes de comunicació; els X en gestionen 4,5, i els boomers, tan sols 3 al dia. Els missatges de veu no sols serveixen per a intercanviar informació ràpida, sinó que també permeten reaccionar de forma més natural i compartir històries de manera espontània. No obstant això, les generacions majors tendeixen a optar per formats més tradicionals quan volen mantenir converses més llargues o detallades.
Quant a diferències regionals, l’enquesta reflecteix també importants diferències en l’ús d’aquestes notes de veu de llarg a llarg del país. En regions com Andalusia, on la comunicació verbal i l’expressivitat són característiques prominents de la cultura local, les notes de veu són especialment populars. La regió compta amb Granada (7,6) i Còrdova (7) en segona i tercera posició. No obstant això, la ciutat on els seus habitants més trien l’àudio per a comunicar-se és Santa Cruz de Tenerife, amb una mitjana de 8,6 al dia. Màlaga (6,8) i Palma (6,6) completen el top 5, i mostren el predomini del sud i les Illes en l’ús d’aquesta fórmula per a comunicar-se.
Per contra, Vitòria (3,6), Madrid (3,9) i Vigo (4,4) són les zones on menys se li dona a reproduir o enviar àudio. Aquestes diferències suposen que els espanyols que més àudios manen dobleguin als que menys, mostrant una heterogeneïtat en l’ús d’aquest recurs vinculat a qüestions culturals i comunicatives.
Abusem massa dels àudios?
El 61,7% dels enquestats tenen almenys una persona que els mana massa àudios, generant una sobrecàrrega que pot portar a tenir “àudios pendents” amb amics o familiars.
Quant als inconvenients més habituals per als espanyols, un 53,7% assenyalen que poden ser llargs i avorrits, seguit d’un 52,2% que diuen trobar-los inoportuns algunes vegades, en rebre’ls enmig de situacions que no els permeten reproduir-los. A més, més d’1 de cada 5 assenyala que la gent que envia missatges de veu prioritza la seva persona per davant del receptor.
Respecte als motius per a usar-los, el pòdium ho completen donar informació que seria difícil escriure en text (37%), combinar aquests amb altres activitats que estem fent simultàniament i que ens dificulten l’escriptura (35%), i expressar emocions més clarament (31%).
33 segons, la durada perfecta
Mentre per a donar notícies importants o instruccions necessitem àudios més llargs, d’uns 40 segons de mitjana, altres interaccions més concretes, com intercanviar un telèfon (27) o adreça (30) requereixen menys segons. De mitjana, segons els enquestats, entre les situacions comunicacionals més habituals en les quals usem notes de veu, la durada correcta per als espanyols se situa en 33 segons.
