L’ozó (O3) importat va incidir en el 88,3% de les morts atribuïbles a aquest gas a 35 països entre el 2015 i el 2017. Així ho posa de manifest un estudi publicat aquest dilluns a la revista ‘Nature Medicine’ que quantifica per primera vegada l’impacte de l’O3 importat (és a dir, no nacional) en la mortalitat. La major part de l’O3 transfronterer va provenir de fora de l’àrea d’estudi, fet que representa el 56,7% de la mortalitat atribuïble total. L’O3 importat dels altres 34 països europeus també va tenir un efecte significatiu en la mortalitat, el 20,9%. L’ozó és un contaminant format a la troposfera per la interacció de la llum solar amb diversos gasos precursors, principalment òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV).
Els nivells elevats d’O3 s’associen a efectes adversos per a la salut respiratòria, com l’agreujament de l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la disminució de la funció pulmonar i infeccions respiratòries, que en els casos més greus poden conduir a l’hospitalització i la mort.
L’anàlisi va mostrar que, dins d’Europa, els països més industrialitzats van ser els principals contribuents a la mortalitat atribuïble a l’O3 transfronterer, especialment França, amb un nombre estimat de 4.003 morts entre 2015 i 2017, i Alemanya, amb 3.260 morts.
L’O3 procedent de França va tenir un impacte significatiu en països veïns com Luxemburg (32,3% de les morts atribuïbles a l’O3), Suïssa (29,3%), Bèlgica (24,4%) o Espanya (16,8%). L’O3 procedent d’Alemanya també va afectar significativament països veïns com Luxemburg (24,2% de les morts), la República Txeca (23,3%) o els Països Baixos (21,5%).
La mitjana de concentració d’O3 a tots els països i durant el període d’estudi va ser de 101,9 μg/m3 i va oscil·lar entre 76,7 μg/m3 a Finlàndia i 130,1 μg/m3 a Malta. El nombre estimat de morts atribuïbles a l’O3 durant el període d’estudi va ser de 114.447 (estimació basada en les concentracions totals d’O3), fet que resulta en una taxa de mortalitat atribuïble de 72 morts per milió d’habitants i any.
Les temperatures més càlides del sud afavoreixen la formació d’O3, per la qual cosa les concentracions d’aquest contaminant disminueixen al nord del continent. Les majors càrregues de mortalitat es van estimar als països més poblats (Espanya, Alemanya, Itàlia, França, Regne Unit i Polònia), mentre que les taxes de mortalitat més elevades es van registrar als països del sud-est (Bulgària, Sèrbia, Croàcia, Hongria, Grècia i Romania).
La concentració d’O3 en un lloc determinat depèn en gran manera del transport troposfèric del mateix contaminant. “Els efectes sobre la salut de l’O3, i de qualsevol contaminant atmosfèric en general, disten molt de ser una qüestió local. En aquest estudi trobem que l’11,7% de les morts atribuïbles a l’O3 van ser causades per fonts nacionals”, afirma Hicham Achebak, investigador de l’Inserm.
“Aquest fet subratlla la necessitat d’accions coordinades a escala local, continental i global per part de tots els països per reduir les concentracions d’O3 i el seu impacte en la salut”, afegeix el primer autor de l’estudi.
L’estudi l’ha liderat l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa” i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), en col·laboració amb el National Institute of Health and Medical Research de França (Inserm).
