El caragol és imatge ancestral de Lleida i surt quan plou. L’Oest de Catalunya té una orografia singular envoltada d’hortes i fruiters que clamen aigua. La pluja és vida i Lleida és pulmó, atès que és el rebost de Catalunya. Cargols a la llauna, a la gormanda, al forn o a la brutesca. Tals gastròpodes tenen una carn llefiscosa i gairebé insípida amb un matís dolç. Per tant, el secret rau en saber cuinar-los. Aquests mol·luscs contenen proteïnes que faciliten la secreció gàstrica i són rics en vitamina C i sals minerals. Menjar cargols és digestiu. Eureka l’Aplec del Caragol! Viure a la terra on es pon el sol és analogia d’estómac sa, perquè som despensa, subministrament i provisió. Som el que mengem i el que hem viscut, car Lleida és, ensems, memòria, essent la primera ciutat de Catalunya que va veure la baioneta franquista el 1938. Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria deia Montserrat Roig. Ras i curt, sentir orgull de ser de Ponent és vindicar l’orgull gurmet.
Sessió: No iniciada
