Els religiosos claretians que tenen la cura pastoral de la parròquia de Sant Antoni Maria Claret, al barri de Balàfia de la ciutat de Lleida, van comunicar ahir al matí a la feligresia que va assistir a les misses dominicals que tancaran la comunitat i deixaran la ciutat a finals d’agost degut a la manca de relleu per manca de vocacions.
La decisió del tancament de la comunitat claretiana lleidatana va ser comunicada al consell pastoral de la parròquia pel provincial dels Missioners del Cor de Maria, el pare Juan Martín Askaiturrieta, en un reunió celebrada a Lleida el passat 22 d’abril.
Tot i això, va ser ahir al matí quan, de fet, els feligresos i el veïns del barri de Balàfia van conèixer la noticia, que ha estat rebuda amb desconcert i tristesa: “Aquest dilluns farem un Consell Parroquial extraordinari al qual assistirà diversa gent que podrà exposar la seves propostes, perquè la gent no es vol resignar al tancament de la casa dels claretians de Lleida, sinó que vol lluitar el que calgui per tal que no hagin de marxar, després de 140 anys de presència a la ciutat, 90 anys a l’antiga església de Sant Pau del carrer La Palma i 50 al barri de Balàfia”, van assenyalar destacats feligresos, que ja parlen fins i tot de mobilitzacions, així com de sol·licitar una reunió amb el bisbe de Lleida i amb el provincials del claretians: “Estem impactats per la notícia”, van dir.
La comunitat claretiana de Lleida està integrada actualment per tres religiosos, després de la mort el passat 4 de gener del pare Jaume Sidera. Es tracta de Dionisius Paskalis, Josep Vilarrúbies i Nemesi Solà, aquest darrer amb 40 anys com a claretià a la ciutat de Lleida. Tots tres seran traslladats a altres comunitats claretianes.
Cal recordar que l’agost de 2002 una altra comunitat de religiosos, en aquest cas els pares franciscans, “els frarets”, i pels mateixos motius –la manca de relleu- van tancar també el seu convent i el santuari de Sant Antoni de Pàdua del carrer Vila Antònia, després de vuit segles de presència a Lleida.
