El relator especial de l’ONU per als afers de les minories, Fernand de Varennes, ha expressat públicament “preocupació” per la compatibilitat de les sentències del TSJC en contra de la immersió lingüística amb la legislació internacional. Pel relator, poden suposar una “greu tendència per al grup lingüístic minoritari català en limitar l’educació en llengua catalana”. “Reduint l’ús de la llengua catalana en l’exitós programa d’immersió a Catalunya es podria córrer el risc que els nens i alumnes d’entorns castellanoparlants no aprenguessin bé el català, per ser una llengua minoritària. Com que el castellà és la llengua majoritària al país, el seu ús quotidià i la seva exposició ja estan garantits i són privilegiats”, afegeix.
Segons detalla el relator en una resposta del 13 d’octubre, en els últims anys “la interpretació judicial i altres esdeveniments han provocat, en general, un augment dels obstacles en l’ús de les llengües minoritàries en una sèrie de serveis públics”. De Varennes ho ha expressat en una resposta que s’ha fet pública aquest dimecres a set organitzacions de la societat civil (Sine Qua Non, Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Fundació Escola Valenciana, Language Rights, USTEC-STEs i la Intersindical-CSC), que es van unir per informar-lo sobre les sentències dels tribunals contra la immersió lingüística.
El relator recorda que el model d’aprenentatge del català ha estat considerat com a “molt exitós per la UNESCO i altres comentaristes internacionals”. “Les dades aportades indiquen que els nens del programa d’immersió en català tenen la mateixa competència en castellà, matemàtiques i altres matèries acadèmiques que els nens escolaritzats en castellà, a més d’assolir la competència en la llengua minoritària catalana”, detalla.
En aquest sentit, Fernand de Varennes demana una resposta en el termini de 60 dies -un període que ja ha vençut- i demana al govern espanyol que adopti “totes les mesures necessàries per protegir els drets i llibertats de les persones mencionades”. “Podré expressar públicament la meva preocupació en un futur proper, ja que considero que les informacions rebudes són suficientment fiables per a indicar que existeix un assumte que justifica una atenció immediata”, avança. En aquest sentit, considera que l’opinió pública ha de ser informada sobre les implicacions potencials relacionades amb les al·legacions mencionades.
