L’onada de mentides durant la devastadora Dana del 29 d’octubre va agreujar l’emergència i va soscavar la confiança institucional, segons conclou un estudi sobre la desinformació en aquesta tragèdia elaborat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat Internacional de València (VIU).
L’estudi reflecteix que tres de cada quatre mentides van ser continguts falsos creats intencionadament per enganyar, que el 75% es va difondre per xarxes com X, Instagram o WhatsApp i que la majoria dels continguts tenia “una forta càrrega emocional, dissenyada per a generar indignació, por o rebuig cap a les institucions”.
Els investigadors han analitzat la crisi informativa marcada per la proliferació de ‘fake news’, teories conspiratives i notícies falses durant les setmanes posteriors a la Dana, una desinformació que, asseguren, va condicionar la percepció pública de la tragèdia i va dificultar la resposta institucional.
La recerca l’ha desenvolupat el professor Germán Llorca-Abad, del departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art de la UPV, en col·laboració amb el professor Alberto E. López Carrión, de la VIU, i ha estat recentment publicada en la ‘Revista Mediterrània de Comunicació’.
Els autors van analitzar 185 notícies publicades entre el 28 d’octubre i el 17 de novembre de 2024 als diaris nacionals i locals amb més audiència, en les quals van identificar 192 ‘fakes’ que van circular durant el període crític de la catàstrofe, segons fonts de la UPV. Entre els més destacats, figura la ‘fake news’ sobre l’aparcament del centre comercial Bonaire, a Aldaia, on s’afirmava falsament que hi havia centenars de cadàvers, una desinformació impulsada per ‘influencers’ i personatges mediàtics que va tenir un gran ressò en plataformes com Instagram o TikTok.
També van proliferar narratives conspiratives que culpaven al Govern de destruir preses “construïdes pel franquisme”, o que acusaven l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) d’ocultar informació sobre les pluges. L’anàlisi revela que el 28% de les ‘fakes’ es van originar o van difondre des d’entorns periodístics professionals, la qual cosa planteja seriosos dubtes sobre els filtres editorials en contextos de crisis. També destaquen el paper d’alguns mitjans que sí que van contribuir a desmentir falsedats, a més de la fina dels verificadors.
