El sector de l’oli d’oliva està sofrint “una de les pitjors crisis” de les últimes dècades, que afecta els agricultors per les inclemències climàtiques i als consumidors per l’augment de preu, segons els analistes de la consultora Expense Reduction Analysts (ERA).
La consultora va destacar l’abast de la crisi del sector olivarer, en un informe difós aquest dimarts sobre els riscos d’aquesta producció. ERA va remetre a càlculs de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), segons els quals es collirà entre un 50 i un 60 menys d’oliva, i va recalcar que la falta de pluges i l’augment de les temperatures “han jugat un paper clau en la baixada de la producció”. “Una menor oferta de cultius bàsics condueix a un augment dels preus en el mercat i, al seu torn, del cost de producció. Això afecta no sols als consumidors finals, sinó també a les indústries alimentàries que depenen d’aquests ingredients bàsics per a l’elaboració d’una varietat de productes”, segons ERA.
Per a pal·liar aquesta conjuntura, la consultora ha recomanat al sector “una diversificació de proveïdors i optimització de la cadena de subministrament”. “Els agricultors i productors han de considerar la diversificació de cultius, la qual cosa ajuda a reduir el risc d’interrupcions greus en cas de problemes en cas de, per exemple, climes extrems”, segons el seu estudi.
També va recomanar el foment de polítiques que afavoreixin un ús “sostenible” dels recursos naturals. “Els agricultors han d’adoptar pràctiques que redueixin l’erosió del sòl practicant la rotació de cultius i que promoguin la conservació de l’aigua implementant sistemes de reg més eficients”, va assenyalar.
Segons ERA és convenient també reduir “la necessitat de pesticides químics” i minimitzar l’esgotament dels nutrients de la terra, així com reforçar la inversió en tecnologies avançades. “Per a arribar a capejar qualsevol tipus de problema s’ha de comptar amb la implementació de sistemes de monitoratge i control automatitzat en la producció i el transport d’aliments. Aquestes mesures poden contribuir a la reducció de desaprofitaments i garantir la qualitat dels productes”, d’acord amb ERA.
D’altra banda, va assenyalar que “per a mantenir una cadena de subministrament sostenible en el temps, és fonamental mantenir una col·laboració sòlida entre els actors involucrats: agricultors, processadors, distribuïdors i detallistes. “La comunicació fluida i la coordinació són essencials per a garantir que els aliments arribin als consumidors de manera oportuna”, segons es recull en aquest informe.
Segons dades de la FCAC (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), la campanyana anterior es van produir 15.000 tones d’oli a Catalunya (la mitjana habitual supera les 30.000), la pitjor xifra de les dues darreres dècades. La situació enguany només millorarà lleugerament perquè es preveu que les pèrdues siguin d’entre el 40 i 50%, augmentant una mica la producció de l’any passat. Així i tot, “serà una campanya complexa i de producció mitjana-baixa”, “molt inferior” del que és comú i fins i tot amb zones que podrien no tenir collita.
Preus disparats
La falta d’oferta, també a la resta de l’estat espanyol – principal productor mundial d’oli d’oliva – ha provocat “un desgavell” en l’increment de preus de l’oli i també certa especulació. En pocs mesos el cost de l’oli per al consumidor s’ha doblat o triplicat. Com detalla Antoni Galceran, responsable del sector de l’oli i l’oliva de la FCAC, la garrafa de 5 litres d’oli ha passat de valdre entre 25 i 28 euros a vendre’s sobre els 40 euros, i el fruit, l’oliva, es pagava a uns 60 cèntims d’euro per quilo o menys, fa dos anys, i s’apropa ara a l’euro per quilo (90 cèntims d’euro, aproximadament).
Especulació i inflació
Des de la FCAC van criticar que l’oli d’oliva hagi passat de ser “el producte de reclam” dels supermercats amb preus excessivament baixos per competir amb les cooperatives, a “apuntar-se al carro de l’especulació” i triplicar-ne el preu. “Les cooperatives i els productors no especulem. Mantenim un preu que és lògic, abans i ara”, va reivindicar Antoni Galceran. “8 euros per litre no són els 12 o 13 euros als quals es ven als supermercats”, va exemplificar. Els pagesos estan dolguts amb aquesta projecció d’enriquiment que s’està produint per l’increment del preu de l’oli i sobretot pel fet que se situï els productes alimentaris bàsics com els responsables de la inflació. Segons FCAC, l’actual preu de l’oli repercuteix en 3 euros per persona i any en la factura alimentària d’una família que “el faci servir per a tot”. Aquesta és la diferència de preu tenint en compte les dades de consum mitjà d’oli d’oliva al país que és de 10 litres per persona cada any. “Tampoc és tant, no?”, va qüestionar el responsable de la FCAC.
