Feia dies que no sabia res del Manel Rey Cascales, amic, company fugaç de feines i sobretot un personatge atípic, d’aquells que porten denominació d’origen de Lleida. L’he retrobat en l’entrevista que li fa Marisa Garcia Vinyals. Manel Rey Cascales és una barreja de genialitat i carrinclonada. De carrinclons n’hi ha de diverses classes. Hi ha el carrincló popular, com lo Parrano i el Marquès de Pota. Hi ha el carrincló aristòcrata, com José Luis González, i el carrincló artista, categoria en la qual enquadraria Manel Rey Cascales. Si no ha tingut més reconeixements ha estat perquè no li ha donat la gana. Lo Manel ha engegat a fer punyetes la Paeria, el Museu Morera, LA MAÑANA i tot allò que se li ha enxautat. Lo Manel pot semblar un feinafuig, però quan té una foto al cap s’hi pot passar mesos treballant-la fins que obté el resultat que tenia al cap. Posaré l’exemple de la foto 360 graus de Lleida des de la Seu Vella. Es pot contemplar a la Redacció de LA MAÑANA al carrer Príncep de Viana. Hi ha una còpia de petit format a Casa Tiell. Rey Cascales va explorar durant mesos el punt idoni des del qual disparar. Molta gent es pregunta des d’on collons està feta la foto. Ho va fer des del cimbori. Després calia ensopegar la llum. Va estar setmanes esperant un cel tapat, però lluminós, per denudar el joc de clarors que buscava. Manel Rey Cascales és un geni de talent creatiu incomparable, però només en els reptes que l’engresquen. Al José Antonio Rosell Pujol i a mi mateix ens va treure de polleguera moltes vegades. Si anaves a veure’l al seu niu coronat per la Seu Vella, sorties embriac d’afecte i carregat de paciència. És lo Manel. Que foti el que vulgui.
Sessió: No iniciada
