Tot llegint els dos diaris locals, no hi ha dia que no ensopegui amb tres o més fotos de Fèlix Larrosa, el nostre multimediàtic alcalde. Comparteix amb el “mecenes” lleidatà Antoni Gelonch o amb l’expresident de Cantàbria Miguel Ángel Revilla, ser el julivert de totes les salses. Com deia un conegut còmic, qualsevol dia ens els trobem en obrir un ou Kinder. ¿Com s’ho fa el nostre alcalde per estar en diferents llocs amb un mínim marge de temps? ¿Té el do de la ubiqüitat? M’inclino a pensar que el que té és l’agilitat del “correcaminos”. De no ser així, se’n veuria un brut per seguir l’agenda. No especulis Marisa, ¿què el fa trotar d’un lloc a l’altre de la ciutat l’alcalde Larrosa i no se n’està de proclamar-ho? L’orgull de ser de Lleida!…
Amb motiu de l’aprovació del ‘Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg dels Béns de Lleida’, Fèlix Larrosa manifesta: “Estic molt satisfet, com alcalde i com a ciutadà, del gran pas que hem fet per preservar els que ens diu qui som i com som” (LA MAÑANA, 29-10-2023). D’entre els 552 béns ressenyats al catàleg (Dèu n’hi do! Pel que sembla, hi ha més béns guarnint la ciutat que bens pasturant al Pirineu), l’alcalde s’esplaia relatant la seva visita al col·leccionista Manel Gigó que conserva unes 3000 joguines de ‘Lo Baratillo’, l’emblemàtica botiga que durant més de set dècades va estar ubicada al núm. 36 del carrer Major de Lleida. Ennuegat de nostàlgia, el feliç Larrosa va manifestar el desig que aquesta col·lecció torni a la capital del Segrià i sigui “un referent més de l’oferta cultural i paisatgística, a més de fer-nos recuperar l’orgull i l’autoestima” (?!)…
Ves per on, la recuperació de l’Orgull i l’Autoestima ciutadana dels lleidatans i les lleidatanes, entre altres coses, és qüestió de pilotes: les que penjaven de la façana de ‘Lo Baratillo’ quan restava obert. No ens passéssim senyor alcalde. A tot estirar, recuperar el castell de pilotes ens evocaria records a tothom i totdom de més de 50 anys. No tinc res en contra que “estigui treballant” perquè la col·lecció es quedi a casa, altra cosa és a qui podria interessar. En tot cas, el Museu que proposa requereix d’un bon projecte i hauria d’incloure a més de la col·lecció de “Lo Baratillo” una mostra de les joguines actuals, no? Així, podríem veure l’evolució dels objectes que ens permetien i permeten jugar, i somiar.
