Mercats de Nadal engalanen els carrers durant aquesta època. Desembre és sinònim de màgia i la il·luminació d’arreu en té un paper rellevant. Hi ha ornaments presumptuosos que passen d’esquitllèbit les decoracions tradicionals trepitjant terrenys ignots en guarniments nadalencs. Segurament, avui en dia, el més disruptiu és ser tradicional. Soc partidària de la senzillesa, de la nuesa de les llums com si es tractés d’estels d’argent en suspensió. Alhora, escullo el classicisme en els pessebres en detriment de l’exhibicionisme envanit. Per això, soc de llegir en paper. L’olor dels llibres em proveeix d’oxigen els pulmons, atès que els manuals pal·lien el dolor. El món és feridor i ens calen els llibres per curar i difondre coneixements. La ignorància és insolent i viatjar és invertir en educació i cultura. Dins d’un avió hi ha l’absència de l’origen i el destí, l’espai buit, tant com el cervell d’alguns. Tanmateix, els viatges són cars. Per tant, és cert que l’educació en sabers és més escassa en les persones amb necessitats socioeconòmiques. Ens calen les biblioteques perquè tothom tingui accés als llibres i brindem perquè la Nit de Santa Llúcia prestigia les Lletres Catalanes. Mentre, el desprestigi és l’Estat que sempre menteix i la no oficialitat del català a la UE és palesa. La veritat és l’única cosa que val la pena perquè no et pot fallar, parafrasejant Katherine Mansfield. Que Santa Llúcia ens conservi la vista per admirar els decorats d’artifici de Nadal, atès que al capdavall hom vivim entre llums i ombres.
Sessió: No iniciada
