L’estiu de 1989, Jaume Roures, aleshores cap de producció d’Esports de TV3, va anar a casa de Lluís Canut a Gelida perquè durant les vacances li guardés el gos, un gran danès imponent. Roures va aprofitar la visita per felicitar Canut per l’entusiasme amb què va narrar la derrota del Reial Madrid per 2 a 1 contra l’Steaua de Bucarest. Roures i Tatxo Benet van canviar l’estil de narració neutre dels partits que imperava a TV3 amb Eduard Boet i van encarregar la nova etapa a Lluís Canut. El gran terrabastall es va produir la segona jornada de Lliga amb l’aparició en pantalla de Jordi Culé, un personatge de dibuixos animats creat per Òscar Nebreda i al que posava veu el periodista lleidatà Carles Gené. Durant la transmissió per Catalunya del partit Sevilla-Reial Madrid, Juan Carlos Unzué va aturar un penal llançat per Hugo Sánchez. Jordi Culé va aparèixer en sobreimpressió fent salts d’alegria i petorrejant sonorament. El president del Reial Madrid, Ramón Mendoza, va amenaçar de prohibir l’entrada de TV3 al Bernabéu i fins i tot un diari àrab es va fer ressò de l’enrenou provocat per Jordi Culé. El retall de l’article va estar penjat molt temps al despatx de Tatxo Benet. Aquesta és una de les moltes històries que recull el llibre Lluís Canut. 50 anys del millor periodisme esportiu, amb edició de Víctor Lavagnini. No vam coincidir professionalment amb Lluís Canut perquè ell s’ha dedicat preferentment al periodisme de ràdio i televisió i jo a la premsa escrita. Però dijous, a la presentació del llibre, vam estar junts en la lluita contra el Parkinson, l’enemic comú que no deixarem que ens derroti.
Sessió: No iniciada
