La consellera de Territori i Habitatge de la Generalitat, Sílvia Paneque, va afirmar ahir que el Govern preveu augmentar els habitatges disponibles a les comarques de Ponent un 2,6% l’any 2027 i un 3% entre el 2028 i el 2032 per “adaptar les polítiques” a l’increment de població a Catalunya, amb la previsió que es puguin assolir els 10 milions els pròxims anys. Així ho va assegurar durant la presentació als ens locals de la vegueria de Lleida de les condicions de la primera convocatòria de reserva pública de solars que s’emmarca dins l’estratègia d’ampliar el parc públic en 50.000 habitatges el 2030. Paneque va detallar el mecanisme aprovat per l’executiu per impulsar que als solars públics disponibles es construeixin habitatges de lloguer assequible amb un finançament de les promocions de fins al 100%. Per fer-ho possible, va demanar la col·laboració dels ajuntaments i la publicoprivada per resoldre el problema de la manca d’habitatge assequible, sobretot entre la població més jove, a qui es destinarà un mínim del 25% dels habitatges construïts en aquests solars. Paneque va assegurar que l’executiu català aportarà els recursos i el finançament necessaris per mobilitzar més sòl públic i agilitzar les tramitacions urbanístiques per escurçar els procediments administratius. La consellera va dir que amb els solars que hi ha disponibles es podrien assolir els 25.000 habitatges públics, és a dir la meitat de l’objectiu dels 50.000. Paneque va explicar que a Lleida s’estan desenvolupant cinc promocions dins la convocatòria dels Next Generation, amb 146 habitatges, i un import subvencionat de 6,7 milions d’euros.
La Paeria aporta tres solars per fer 132 habitatges
La Paeria de Lleida aportarà tres solars a aquesta reserva de sol públic, per a la construcció d’entre 127 i 132 habitatges de lloguer assequible. Estan situats al carrer Francesc Bordalda i Montardit, al sector de Torre Salses, on es preveu un ampli desplegament de sectors residencials, un altre al carrer Cavallers i un tercer entre els carrers Alsamora/Galera i Ereta. Larrosa va apuntar que la ciutat ja arriba als 150.000 habitants.
El lloguer cau un 3,7% a les zones tensionades
Els preus del lloguer als municipis amb zones declarades tensionades han caigut un 3,7% des que va entrar en vigor el topall fa un any, i a Barcelona el descens s’ha accentuat fins al 6,4%. Pel que respecte als municipis de les comarques de Lleida afectats, el preu ha caigut un 0,3% a la ciutat de Lleida (amb un preu mitjà del lloguer de 566,83 euros); un -3,3% a Mollerussa (458,22); un -6,5% a Cervera (399,22); un -10,8% a Solsona (387,9); un -7,3% a la Seu d’Urgell (527,29); un -4,5% a Sort (418,9). D’altra banda, a Balaguer, el preu ha variat a l’alça un 2,9% (427,05), a Tàrrega un 3,7% (478,74), a Tremp un 2,3% (419,98) i a Guissona un 1,3% (444,19).
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va celebrar “l’impacte positiu per a totes les parts” del topall del lloguer en els 140 municipis que van aplicar la mesura fa un any. Concretament, es recullen les dades dels lloguers dipositats a l’Incasòl d’acord amb la LAU i no inclouen el lloguer temporal, que les administracions han començat a perseguir en els casos d’ús fraudulent.
