Diuen els experts en borsa que no s’han de posar mai tots els ous en una mateixa cistella i que cal diversificar. I precisament això és el que fa el Consorci de la Seu Vella, que en la mateixa reunió en la que es va aprovar per unanimitat demanar la incorporació del monument a la candidatura que impulsen Andorra, la Seu d’Urgell i Foix també es va obrir una altra possibilitat: trucar a les portes de les Balears.
Les Illes impulsen una candidatura, encara en estat molt incipient, dedicada al gòtic català de la Corona d’Aragó. Per això, els membres del Consorci van estar d’acord en què l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, es posi en contacte amb l’alcalde de la ciutat de Palma per fer els primers passos, segons van explicar a aquest diari fonts coneixedores de la reunió que es va fer el passat 7 de novembre.
Els membres de l’organisme van donar el vist-i-plau a Larrosa, com a president del Consorci de la Seu Vella, perquè faci els passos convenients per explorar aquesta possibilitat. La candidatura que impulsa Balears està centrada en el gòtic català, un estil del que la Seu Vella n’és referent, especialment a través del seu claustre. També el Castell del Rei, la Suda, compta amb una reforma gòtica posterior a la seva construcció. En paral·lel, el Consorci de la Seu Vella està a l’espera de la decisió del comitè de pilotatge de la candidatura d’Andorra, la Seu d’Urgell i Foix sobre els orígens del Coprincipat. La reunió està fixada pel dia 30 de gener i totes les esperances estan dipositades ara en aquesta possibilitat. Com ja va publicar aquest diari ahir, però, la candidatura s’està publicitant amb els seus 12 monuments i sense la Seu Vella de Lleida.
Lleida, a la llista indicativa de l’Estat des de l’any 2016
Qui primer va parlar de la Seu Vella com a possible Patrimoni de la Humanitat van ser els Amics de la Seu Vella. Ho van fer al seu anuari del 2001, poc després que la Unesco distingís el conjunt romànic de la Vall de Boí. El president de l’entitat, Joan Ramon González, ho va tornar a verbalitzar públicament el 2003, durant la inauguració de ‘L’esplendor retrobada’, la mostra dels 800 anys de la col·locació de la primera pedra de la catedral. El llavors Patronat de la Seu Vella es va fer seva la idea el 2004 i deu anys després, el 2014, el Consorci del Turó de la Seu Vella va aconseguir que s’inclogués a la llista indicativa de l’Estat. En aquest document hi ha tots els monuments que aspiren a Patrimoni de la Humanitat i és l’Estat qui els va presentant anualment segons considera. En aquesta llista hi figura el dossier que parla del conjunt del Turó de la Seu Vella com a paisatge cultural i monument associat a la pau. N’hi ha un altre de dossier que se centra en els aspectes singulars del conjunt, com el claustre, l’Escola de Lleida i el campanar. Aquest però no es va acabar presentant i ara caldria revisar-lo per adaptar-lo a les noves consideracions que marca la Unesco.
