Fa tres dècades, a Lleida, es va viure un dels esclats d’alegria més grans i més festejat de la història de la ciutat. L’equip de futbol va aconseguir després d’una temporada immaculada l’ascens a la màxima categoria del futbol espanyol, que va provocar l’ampliació de l’estadi per satisfer una afició amb ganes de veure el Barça i el Madrid, equips als quals va guanyar tal com havia profetitzat el llavors capità del Lleida, Miguel Rubio. L’equip, però, va haver d’arrossegar un començament horrible de temporada i va acabar tornant a la segona divisió. Tanmateix, l’autoestima dels lleidatans havia pujat, com ho va fer amb el segon esport, el bàsquet, que va dur al llavors Lleida Bàsquet a la màxima categoria fa 23 anys. Es va construir amb temps rècord el pavelló Barris Nord i l’equip va romandre a la categoria quatre anys, amb èxits memorables. El passat diumenge, la ciutat va tornar a injectar-se una bona dosi d’autoestima, amb un esclat tan gran com inesperat: ho tenia tot en contra i va aconseguir una espectacular victòria a casa del rival, a Madrid. Ho heu llegit bé: un triomf a Madrid, una victòria catalana a la capital espanyola; vaja, una rara avis que cal continuar celebrant en aquests temps que vivim. Ara, però, cal agafar el bou per les banyes i confiar que el club tingui el suport institucional necessari per fer durar aquest somni que s’ha fet realitat. Lleida existeix i s’ho mereix.
Sessió: No iniciada
