Un total de 594 menors migrants no acompanyats han arribat a la demarcació de Lleida els últims cinc anys, segons una resposta parlamentària de la conselleria de Drets Socials al grup del PP. A Catalunya, n’han arribat 9.479, la gran majoria a Barcelona (6.686). D’aquests, gairebé un centenar han arribat en el primer trimestre de l’any i per comarques, el Segrià és la que ha rebut gairebé la pràctica totalitat dels joves (558), seguida a molta distància pel Pla d’Urgell (10), l’Urgell (8), la Noguera (6), el Solsonès (5), l’Alt Urgell (4), la Segarra (2) i les Garrigues (1).
La immensa majoria són nois (9.023) i tenen setze i disset anys (82,2%), tot i que també hi va haver alguns nens de menys de 10 anys (62). Quant a la procedència, és molt diversa tot i que predominen els arribats des de països subsaharians, seguits del Marroc o Algèria, tot i que també n’hi ha que són originaris d’Argentina, Colòmbia, l’Afganistan, Iraq, Somàlia, Turquia, Veneçuela, Ucraïna, la Xina, Mauritània, entre molts altres. Dels joves arribats a Catalunya l’últim lustre i que han estat tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), 80 han estat acollits per famílies extenses, dos dels quals a les comarques de Lleida.
Respecte als recursos que hi ha a Catalunya per atendre els menors migrants no acompanyats, a les comarques de Lleida hi ha 18 residències o pisos vinculats al programa d’Inserció laboral; 15 serveis de primera acollida i atenció integral i 1 servei de protecció d’emergència, segons la resposta de la consellera, que també va afegir que la mitjana de temps d’estada dels joves menors de 18 anys tutelats en centres de protecció és de 148 dies i que el percentatge de joves escapolits els darrers dos anys a Catalunya és del 3,6%.
D’altra banda, el Pallars Jussà va presentar ahir el primer pla comarcal de polítiques migratòries i antiracisme, un instrument pioner que té com a objectiu abordar de manera estructural les desigualtats racials i garantir una comarca més justa i inclusiva. El diagnòstic recull una sèrie de reptes que condiciones l’accés igualitari als drets i serveis i també planteja accions a curt, mitjà i llarg termini.
