L’11 de novembre de 1707, ara fa 316 anys, Lleida capitulava davant de les tropes borbòniques de Felip V en el marc de la guerra de Successió (1701-1714).
El triomf borbònic significà per a Lleida l’abolició el 1717 de l’Estudi General i la desaparició del règim foral de la Paeria el 1719. Es va tancar la Seu Vella, que fou ocupada per les tropes i usada com a ciutadella militar. La presa de Lleida va suposar per als borbònics la possessió de la part occidental de Catalunya i de les planes agrícoles imprescindibles per la logística de l’exèrcit que més tard atacaria Barcelona.
Tot coincidint amb l’aniversari d’aquella data, Lleida va recordar ahir aquella derrota en un acte institucional que va tenir lloc a la Canonja de la Seu Vella i que va incloure una conferència de Carmé Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, sobre “Els fets de 1707 i la dispersió del patrimoni artístic de la Seu Vella de Lleida: periple i vicissituds del Retaule Major”, i l’actuació del Cor Absis de l’Aula municipal de música d’Ivars d’Urgell.
El president de la Diputació, Joan Talarn, va dir durant l’acte que la Seu Vella és un símbol de resiliència del poble lleidatà i català, a la vegada que va defensar la negociació i el pacte polític com a “fórmula civilitzada per resoldre les discrepàncies”.
La commemoració –va dir–, més enllà de servir per “recordar la infausta entrada de les tropes borbòniques en terra catalana que començà l’any 1707 amb el setge de Lleida”, ha de servir per “proclamar una vegada més la Seu Vella com a símbol de resiliència del poble lleidatà i català”.
El president ho va justificar tot dient que aquest conjunt monumental va ser víctima de “la ignomínia i l’ultratge” derivades de “les ànsies de conquesta, de la prepotència d’un estat absolutista i de la negació de qualsevol diversitat com a signe de riquesa dels pobles”, que van estar a punt de promoure fins i tot el decret de demolició de la Seu Vella.
Per la seva banda, la La delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, va fer una crida en favor del diàleg i la negociació per resoldre la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol, i a deixar enrere l’ús de la violència i la repressió com a forma de negació de la voluntat democràtica dels catalans i catalanes. “Des d’un espai tant simbòlic com la Seu Vella, que va esdevenir presó arran de l’embat de les tropes de Felip V, confiem que sigui per poc temps que hàgim de parlar de presos polítics, repressió i exili”, va apuntar.
La delegada del Govern ressalta que “la memòria hi és per fer-nos palès que els setges són d’una altra època, que en democràcia s’ha de poder plantejar el dret a decidir i l’autodeterminació d’un poble i que votar no ha de ser mai un delicte”.
La commemoració institucional va comptar també amb la presència de la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch, i del director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol.
