Darrerament llegint algunes notícies i donant una ullada a les (des)informacions i comentaris que corren per les xarxes socials hom diria que la ciutat de Lleida ha esdevingut una metròpoli distòpica en la qual la brutícia decora l’espai públic, on només es pinten zones blaves amb afany recaptatori, es talen arbres i s’apunyala persones en ple carrer. Al més pur estil de Gotham City. Una imatge que evidentment no reflecteix la realitat, almenys en el que fa referència a les agressions amb arma blanca. Però el fet que es produïssin quatre apunyalaments en menys de 48 hores a la capital del Segrià ha fet saltar les alarmes i ha posat de manifest una realitat preocupant que no és endògena de la ciutat de Lleida, sinó que es troba arreu de Catalunya. L’ús de ganivets, navalles i altres objectes punxants en baralles i discussions sempre ha existit, però es reduïa a determinats ambients marginals i a personatges outsiders que vivien apartats de la societat. D’uns anys ençà, però hi ha hagut un repunt dels episodis violents amb armes blanques pel mig que magnificat a través dels altaveus de les xarxes socials ha fet créixer la sensació d’inseguretat entre la població. La pressió policial i endurir les condemnes als aspirants a Makinavaja són les millors opcions per acabar amb aquest problema. Perquè no veig l’alcalde Larrosa disfressat de Batman perseguint els malfactors. Per sort.
