La nau central de la Seu Vella de Lleida va acollir ahir l’acte institucional de la Diada nacional de Catalunya, que va ser protagonitzat per la defensa de la llengua catalana, els drets socials i l’amnistia.
Una actuació de la Coral Shalom que ha fet una interpretació musical El Rossinyol de Pérez Moya, amb la col·laboració de l’Orfeó Veus, la Coral Xiroia i la Coral l’Estel del Cercle, va donar el tret de sortida de l’acte. Seguidament, la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, va ser l’encarregada d’inaugurar els parlaments, on va defensar el diàleg i la negociació polítics com a “única manera de resoldre democràticament el que és un conflicte estrictament polític entre Catalunya i l’Estat”.
En el context polític actual, va indicar, vivim “una conjuntura política en què sembla que alguna cosa es mou en favor del diàleg polític i cal aprofitar-la”. Bergés va afirmar que el diàleg ha de suposar “una llei d’amnistia per a les persones represaliades i el reconeixement real dels drets i llibertats que fins ara ens han estat negats sistemàticament”. A més, Bergés va dir que la llengua catalana està “amenaçada” i va elogiar que la Generalitat ha posat en marxa una campanya que reivindica el català.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va prendre el relleu a la consellera i va assenyalar que s’ha aconseguit “mantenir viva” la llengua fins avui dia, malgrat haver patit “una persecució” des de 1707. Tot i això, també va alertar que “la seva supervivència continua en perill i en ella l’essència de la nostra identitat”. Per això va instar la societat lleidatana a defensar-ne la singularitat i va reivindicar l’ús de la llengua catalana a les escoles i també en l’àmbit públic. Per concloure, va apuntar que “lluitem per la nostra pau i llibertat, aquesta és la nostra força”.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va reivindicar “el paper de capitalitat que fa tants anys que parlem” i va assegurar que “hem de liderar des del territori un projecte solvent de país perquè Lleida, com a capital, és cabdal per aconseguir dinàmiques de progrés per a la resta de Catalunya”. A més, Larrosa, que va insistir en què tothom ha de fer força per aconseguir que la Seu Vella, l’escenari on s’ha celebrat per primera vegada el dia 11 de setembre l’acte institucional unitari, sigui Patrimoni Mundial per la Unesco.
Per concloure, va assenyalar que “l’11 de setembre és nostre, ens identifica i ens universalitat” i va assegurar que “és una data que ens va marcar com a societat, però que ens ha forjat com a poble”.
El grup Sylvestris va interpretar les Cançons de Pandero, el Garrotin i La presó de Lleida per donar pas a la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, que va cloure l’acte. Capella va expressar que els drets nacionals i els drets socials suposen “les dues cares d’una mateixa moneda” i va assegurar que “ningú hauria d’haver estat condemnat pel dret a decidir”. A banda, va apuntar que “aquest acte i tots els que es fan són per reivindicar la llengua catalana, els nostres drets i el que som”. La consellera va considerar que la llengua és “un fil de seda que cohesiona i construeix una nació”, en la que es continua avançant per la conquesta de drets. En acabar la seva intervenció, una nova actuació de les corals va donar pas a una ofrena floral al monòlit de la Seu.
Ofrena floral al Roser
L’antic convent del Roser va estar un any més l’espai escollit per la majoria dels partits, entitats i sindicats per fer l’ofrena floral a la ciutat de Lleida. Al llarg del matí, van passar per l’edifici, ara reconvertit en un Parador, representants d’ERC, el Comú, la CUP, ANC i Activem Lleida, i d’entitats com la Fecoll o els Castellers de Lleida, entre altres. A banda, també van participar Força Lleida, el Consell de l’Advocacia de Lleida, Rudes Lleida o la Penya Barcelonista de Lleida.
El sindicat CCOO també va portar flors al Roser, mentre que UGT ho ha fet al monòlit de la Seu Vella, l’espai escollit pel PSC. Un dia abans ho va fer grup de Junts. Tal com van recordar les Joventuts d’Esquerra, tot i que se celebra la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques el 1714, set anys abans, el 1707, el convent del Roser, va ser un dels espais assaltats, on alguns civils s’havien refugiat fugint de la violència borbònica després d’incendiar punts de la ciutat.
