El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va comunicar a la policia que l’ordre nacional de detenció contra l’expresident català Carles Puigdemont segueix activa malgrat l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, i va demanar opinió a la Fiscalia sobre si l’afecta la norma o si la malversació que se li imputa queda fora del perdó.
Amb l’entrada en vigor de l’amnistia, el Suprem ha sol·licitat a acusacions i defenses que presentin els seus informes sobre com afecta la llei als procediments, tant el relatiu al procés de 2017 pel qual alguns líders van ser condemnats i altres van marxar, com al Tsunami, que implica Puigdemont.
En el cas de Llarena, instructor de la causa que afecta Puigdemont, Marta Rovira, i els exconsellers Antoni Comín i Lluis Puig, demana a les parts que informin sobre “l’aplicabilitat o inaplicabilitat” de l’amnistia als diferents fets que se li atribueixen.
El jutge vol saber què opinen “sobre la pertinència de mantenir o modificar les mesures cautelars” contra ells, “prestant una particular referència” a si els delictes de desobediència o malversació que se’ls imputen entrarien a l’amnistia o si “es poden considerar exclosos” de la norma per considerar que afecten els interessos financers de la UE, un dels preceptes que el legislador va deixar fora del perdó.
Mentrestant, el jutge va ordenar comunicar a les Forces de Seguretat que les ordres nacionals de detenció contra Puigdemont i els altres tres processats “continuen vigents i actives” i que “han de procedir al seu compliment mentre aquestes decisions no siguin judicialment modificades o revocades” , cosa que complica un eventual retorn de l’exPresident.
La llei d’amnistia estableix que el jutge ha d’acordar “l’alçament immediat de les mesures cautelars” i ha de deixar sense efecte les ordres de cerca i captura, si bé Llarena considera contradictori un article de la norma en relació amb els informes que s’han de demanar a les parts, de manera que acorda donar cinc dies a acusacions i defenses perquè expressin el criteri.
També el tribunal que va dictar la sentència del judici del ‘procés’, presidit per Manuel Marchena, va dictar una altra providència en què dóna el mateix termini als fiscals, a l’acusació de Vox i a les defenses de Junqueras, Romeva, Turull i Dolors Bassa perquè informin sobre si l’amnistia cobreix el delicte de malversació pel qual van ser condemnats. El mateix termini que dona a Clara Ponsatí perquè es pronunciï sobre el delicte pel qual va ser processada.
Com en el cas de Llarena, els jutges de la Sala Penal recorden que la llei assenyala que “només es podrà entendre amnistiat un acte determinant de responsabilitat penal (…) quan així hagi estat declarat per resolució ferma”.
Finalment, la magistrada Susana Polo, que investiga Puigdemont i Rubén Wagensberg per presumpte terrorisme en el cas de Tsunami, ha concedit deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre si entrarien al perdó fixat a la llei. També ho va fer el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón en la causa del Tsunami que afecta Marta Rovira.
