Suposo que no sóc l’únic a qui li passa, però cada cop que obro les meves xarxes socials m’apareix un paio musculat amb dents postisses i ple de calcomanies fardant que té un Lamborghini i un rolex a l’hora que se’n riu dels fucking mileuristas i dels que tenen fucking panzas. Els maleïts algoritmes fan que em trobi aquest autoanomenat coach –Llados es diu– per tot arreu amb els seus missatges motivadors i afirmant que fer-se ric és fàcil i que qui no ho fa és perquè no vol. El cert és que part del seu missatge és bo. Promou la cultura de l’esforç i recomana al jovent allunyar-se de les males companyies, les drogues i l’alcohol. Fins aquí correcte. La cosa comença a fallar quan Llados fent una clara apologia de l’anafalbetisme assegura que per tenir tot el que ell té no cal tenir estudis ni haver llegit llibres, que l’únic que es necessita per triomfar és aixecar-se cada dia a les cinc del matí, anar al gimnàs i, com no podia ser d’una altra forma, fer el seu curs (pagant 400 euros) on t’ensenyarà coses “que els professors d’universitat que van en un Seat Corolla” no saben. Cal reconèixer que es ven molt bé i que ha sabut crear un model de negoci d’èxit que es basa en aprofitar-se de les il·lusions de nois i noies que volen triomfar a les xarxes i la gran majoria no ho faran mai. Jo tampoc, però almenys no m’aixeco a les cinc. Salut.
