L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ha atès des del 2022 un total de 98 víctimes de tràfic de persones. La Unitat de Valoració Forense de víctimes de Tràfic d’Éssers Humans es va posar en marxa aquell any per abordar l’anomenat ‘esclavatge modern’, que inclou víctimes d’explotació sexual, explotació laboral, mendicitat, matrimoni forçat i, fins i tot, criminalitat forçada, com per exemple els vigilants de plantacions de marihuana. Els quatre professionals d’aquesta unitat de l’IMLCFC avaluen aquestes persones per ordre dels jutjats per valorar els danys psíquics i físics que pateixen arran de ser explotats.
Des de l’any 2022 s’han atès 98 víctimes, però la xifra creix any a any perquè els cossos policials han situat com una de les seves prioritats la lluita contra aquesta nova esclavitud. Mentre que en tot el 2024 es van atendre 16 víctimes, aquest 2025 ja se n’han atès 20. “Si es posa la mirada al tràfic d’éssers humans, és normal que se’n detectin més casos i, per tant, més víctimes que valorem des de la medicina forense a petició judicial, diu Elena Cano, forense responsable de la unitat.
Coincidint amb el dia mundial contra el tràfic de persones, que es commemora aquest dimecres, Cano explica que aquests casos són molt delicats i que s’aborden amb perspectiva de gènere i centrada en la víctima, tenint en compte els traumes que pateixen, les diferències culturals o la religió per tal d’evitar la seva revictimització.
Per a Cano, “per una banda, és imprescindible conèixer les característiques del delicte en si, del delicte de tràfic d’éssers humans, per les diverses fases que comporta i per la potencialitat d’esdeveniments de caràcter traumàtic que poden arribar a patir les víctimes; de l’altra banda, és imprescindible també conèixer quines característiques de les víctimes, de les persones victimitzades, les fan vulnerables a aquesta victimització. I per tant, és cap aquí que cal enfocar-se a l’hora d’entrevistar-les i de recopilar la informació necessària per assistir adequadament a l’administració de justícia”.
Tot i que aquests forenses només atenen les víctimes que arriben a través de via judicial, Cano diu que el grup més important és el de víctimes que han estat explotades sexualment, sobretot dones i alguns transsexuals, principalment joves. En l’explotació laboral, menys nombrosa, predominen els homes joves, igual que en la mendicitat, tot i que solen ser homes grans. La majoria de casos provenen de jutjats de Barcelona, però alguns procedeixen de la resta del país.
Cano explica que per als forenses és cabdal tenir en compte els valors culturals i les creences de la víctima i la seva societat d’origen, per l’impacte que poden tenir en el seu relat i les seves vivències, però també fins i tot en els seus símptomes i, per tant, de cara a l’avaluació de les víctimes des d’un punt de vista clínic, d’avaluació de patologia o de símptomes posttraumàtics.
Per últim, i pel que fa a la criminalitat forçada, Cano és partidària de tractar aquestes persones com a víctimes, i no com a delinqüents, igual que passa amb les immigrants irregulars explotades sexualment.
