L’import mitjà dels deutes perdonats gràcies la llei de segona oportunitat ha baixat dels 56.000 euros de mitjana l’any 2023 als 49.422 euros el 2024 per cada deutor. L’import mitjà del deute ha passat dels 250.000 euros fins al 2020 als 63.000 euros el 2024, ja que no sempre tot l’import del deute queda exonerat. Els procediments de concursos de creditors han passat de durar 560 dies a 242 dies. Són dades recollides de la segona anàlisi estadística de la insolvència personal elaborada per l’Observatori de la Insolvència Personal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
El patrimoni dels deutors també ha disminuït, ja que els deutors sense cap patrimoni han passat del 32 al 66%. Els propietaris d’immobles han passat del 40% a l’11%. De fet, el 90% dels concursos es declaren sense massa activa per part del deutor, és a dir que el seu patrimoni no cobreix ni una mínima part del deute.
El 90% dels deutors acaben totalment exonerats, i un 3% van acordar un pla de pagaments. Respecte al deute contret, el 81% és amb bancs i entitats financeres, mentre que el deute públic voreja el 6%, i l’ICAB considera que s’anirà reduint aquest percentatge. El 43% del deute públic és amb l’Agència Tributària, i el 17% és amb la Tresoreria de la Seguretat Social.
El 59% dels deutors són homes i el 41% són dones, percentatge que ha augmentat, i tenen una mitjana de 48 anys, per sota dels 50 anys de l’informe del 2021. Els menors de 30 anys i majors de 70 anys no superen el 5% del total. El 54% dels deutors són de nacionalitat espanyola, força per sota del 88% del 2020, mentre que les persones d’origen llatinoamericà han passat del 20 al 35%. La mitjana de fills és de dos, xifra similar a l’anterior informe. Els treballadors assalariats han passat del 58 al 64% i els autònoms han baixat del 16 al 8%. Els ingressos mensuals mitjans dels deutors són 1.075 euros.
L’estudi s’ha fet sobre 299 expedients del 2021 al 2024, la meitat dels quals després de la reforma de la llei concursal del 2022.
Les dades s’han donat a conèixer durant el segon Congrés Europeu de la Segona Oportunitat. Aquesta edició reunirà a més d’una trentena d’experts del sector jurídic, econòmic i acadèmic per debatre i analitzar els desafiaments que presenta la normativa europea i la seva aplicació en l’àmbit de la segona oportunitat.
Durant el congrés se celebraran una desena de taules de debat que abordaran qüestions clau com la bona fe del deutor, el crèdit responsable, l’administració del concurs de persona física, o la protecció de l’habitatge en els procediments d’insolvència. També s’analitzarà la transposició de la directiva europea del 2019 que garanteix l’exoneració dels deutes als deutors de bona fe; les implicacions jurídiques del concurs sense massa, que busca agilitzar processos i reduir costos; l’ús de la intel·ligència artificial en la gestió d’insolvències; els mecanismes d’alerta primerenca per evitar el sobreendeutament, i el procediment especial per a microempreses i autònoms, reforçat amb la nova normativa europea. La clausura del congrés es farà amb una ponència sobre l’actualitat jurisprudencial després de dos anys de la reforma de la llei concursal, que inclourà la participació d’experts en dret i representants del Tribunal Suprem.
Fins al tercer trimestre del 2024 es van presentar als jutjats espanyols al voltant de 41.000 concursos de creditors, 37.000 dels quals per part de persones físiques, 9.300 dels quals a Catalunya, una quarta part del total.
“Llei social”
La inauguració del congrés ha estat presidida per Jesús M. Sánchez, degà de l’ICAB; juntament amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i la directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat, Imma Barral.
Espadaler, en les seves paraules de cloenda, ha destacat l’esperit humanista d’aquesta llei, que ha valorat com una autèntica política social: “Parlar de la segona oportunitat és posar rostre a una justícia molt més humana. Hem de reivindicar que la justícia és una política social, i aquesta llei és la cara més pròxima al ciutadà”.
El degà de l’ICAB, Jesús M. Sánchez, ha destacat que l’advocacia fa una funció social important i que a través de l’Observatori de la Insolvència Personal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona s’ha fet una gran tasca de difusió del mecanisme de la segona oportunitat tant entre l’advocacia com entre la ciutadania per resoldre els problemes d’insolvència dels deutors de bona fe. I ha conclòs: “Totes les persones es mereixen una segona oportunitat. Per això des de l’advocacia i els col·legis professionals estarem sempre ajudant la ciutadania a través d’aquest procediment de segona oportunitat.”
Per la seva banda, el president del Consell de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Catalunya (CICAC) i degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, Joan Martínez, ha afirmat que es tracta d’un instrument essencial per a la societat, que permet a les persones superar situacions d’insolvència i que fa que l’impacte econòmic i social d’aquestes situacions en les persones millori, la qual cosa permet avançar cap a una societat més justa. “La llei ha d’aconseguir que la insolvència no sigui un estigma, que no suposi una mort civil, que la persona pugui refer la seva vida”, ha dit.
La directora de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Imma Barral, ha posat en relleu la importància que poden tenir les administracions públiques en l’acompanyament a aquestes persones insolvents o les que poden veure-s’hi abocades en un futur: “Les persones en situacions complicades han de tenir vies per acudir a l’administració, i que aquesta les acompanyi”. Així mateix, ha afegit que des del Departament s’ha “defensat un tractament holístic de la llei”, atès que “moltes de les persones que demanen aquesta segona oportunitat, també poden optar a altres serveis amb els quals fer front la situació de vulnerabilitat”. Barral ha manifestat que les peticions augmenten i que s’estan teixint aliances amb els ajuntaments “per tenir oberta la porta” a la cooperació amb l’administració local. “Estem treballant en sistemes de detecció precoç, perquè hi ha persones que no es troben en situació d’insolvència, però poden trobar-s’hi”, ha conclòs.