L’Hospital Germans Trias ha incorporat recentment a les seves prestacions pediàtriques, i per primera vegada en un hospital públic a Catalunya, la realització de la videourodinàmia. Es tracta d’una prova que permet estudiar al detall la morfologia i el funcionament de la via urinària, optimitzant el diagnòstic de patologies urològiques funcionals en infants.
La prova, realitzada per la Unitat de Urologia Pediàtrica, destaca per oferir, a la vegada, una imatge urològica obtinguda amb contrast radiològic i un anàlisi simultani de les pressions que hi ha dins de la bufeta urinària mentre aquesta s’està omplint. Tot plegat suposa un pas clau per a millorar la precisió diagnòstica i l’abordatge clínic d’infants que pateixen alteracions urinàries complexes.
En població infantil, aquestes patologies complexes –causades per lesions medul·lars o per grans malformacions congènites- no només depenen de la morfologia de les vies i de la bufeta, sinó del seu funcionament. A vegades la bufeta no es contrau com tocaria o no emmagatzema prou bé l’orina. Fins ara, per saber-ho, calia sotmetre l’infant a dues proves, en dies diferents i amb un sondatge per a cada una d’elles. Primer, una cistografia, una prova d’imatge que, gràcies a introduir contrast a la bufeta, exposa amb rajos X la forma i la mida de la bufeta. En segon lloc, una prova –anomenada cistomanometria-, que tot i mostrar com funciona la bufeta quan s’omple i quan té ganes de buidar-se, no sempre indica amb prou precisió la pressió que aquest òrgan rep.
La videourodinàmia, però, salva aquesta dificultat, i aconsegueix, en una única prova –i per tant, amb un únic sondatge, tot reduint els riscos d’infecció derivats- mostrar tant la morfologia de la bufeta i de les vies urinàries com el seu funcionament en temps real. Tot plegat aporta un diagnòstic molt més precís, fins al punt que ha causat un canvi en el maneig d’alguns pacients i n’ha canviat el tractament. De fet, les guies clíniques internacionals d’urologia pediàtrica ja indiquen que la prova per diagnosticar aquestes patologies funcionals ha de ser la videourodinàmia. A més, els pacients i les famílies agraeixen la reducció del nombre de visites que han de fer al centre.
Diagnòstic inicial per a casos complexos
A grans trets, la prova no supera els 90 minuts, i en tot moment l’infant pot estar acompanyat pels seus progenitors. Primer, se li col·loquen sondes a la bufeta i al recte, quelcom incòmode però no dolorós. Després, s’omple la bufeta lentament amb contrast, mesurant les pressions. Seguidament, es demana a l’infant que orini per analitzar la funció de buidatge. I finalment, es retiren les sondes, fàcilment i sense dolor. Durant aquest procés, especialment en la fase d’ompliment de la bufeta, l’equip mèdic va parlant constantment amb l’infant, preguntant-li què va notant, si té ganes d’orinar o si té alguna molèstia.
Els trastorns complexos que presenten aquests infants afecten tant nenes com nens, des dels tres anys fins a l’adolescència, i generalment els afecten de dues maneres diferents. D’una banda, hi ha infants que poden patir un deteriorament de la funció renal, mentre que altres tenen una qualitat de vida malmesa i condicionada per una incontinència urinària constant. Pels uns, una forma de tractament és la farmacològica, mentre que pels altres l’opció terapèutica és la inclusió en un programa de cateterismes, per tal que aprenguin a sondar-se per si sols per anar buidant correctament la bufeta.
La posada en marxa de la videourodinàmia al Germans Trias ha estat possible gràcies a la coordinació de múltiples serveis: professionals de radiologia, de personal tècnic, d’infermeria especialitzada i d’urologia pediàtrica, constantment formats i actualitzats per oferir una atenció excel·lent. Fins ara, s’han atès una dotzena de casos, tots ells complexos i excepcionals, en què la prova ha mostrat ser útil, tant per iniciar tractaments en infants que encara no en tenien com, en algun cas concret, per canviar del tot l’abordatge i el tractament pensat inicialment i obtenir en l’infant una millora satisfactòria.
