L’expresident peruà Alberto Fujimori (1990-2000) va ser posat en llibertat aquest dimecres en compliment d’una ordre del Tribunal Constitucional, a pesar que la Cort Interamericana de Drets Humans (CorteIDH) va demanar a les autoritats del país andí que s’abstinguessin de fer-lo.
Fujimori va abandonar el penal de “Barbadillo” amb unes ulleres nasals que proveeixen d’oxigen, un dia després que es conegués que el TC va disposar “la immediata llibertat de l’afavorit” en restituir els efectes de l’indult que li va atorgar en 2017 el llavors president Pedro Pablo Kuczynski.
En el moment de la seva sortida del centre penitenciari, l’expresident portava posada una màscara i, just després de travessar la porta, va abraçar a la seva filla, Keiko Fujimori, la líder del partit fujimorista Força Popular, i al seu fill Kenji.
Va saludar a alguns dels presents pròxims a la família, a la defensa i al partit, i va entrar en un vehicle gris amb els seus fills i la seva nora.
Quan l’excap d’Estat va deixar enrere l’últim control del penal, desenes de seguidors que el van esperar durant tota la jornada el van rebre amb lloances, música i focs artificials.
Però l’expectativa del seu alliberament era tal, que el cotxe es va quedar retingut durant prop de 30 minuts sense tot just poder avançar pels carrers pròxims, envoltat de seguidors, policies i premsa que van envoltar el vehicle.
Mitjans locals van indicar que l’expresident s’encamina cap al domicili de Keiko Fujimori, en el barri residencial de Sant Borja.
L’alliberament de Fujimori es va retardar durant diverses hores, a causa d’un problema biomètric en el penal de Barbadillo, on estan reclosos els expresidents Alejandro Toledo (2001-2006) i Pedro Castillo (2021-2022).
El Tribunal Constitucional (TC) va ordenar aquest dimarts la llibertat immediata de Fujimori i la resolució, que va ser signada per tres dels seus actuals sis membres, amb el vot diriment del president de l’organisme, Francisco Morales, va declarar “fundat el recurs de reposició en l’extrem de l’execució directa i immediata de la sentència del 12 de març passat, recaiguda en el present procés”.
El Constitucional va prendre aquesta decisió després que un jutjat de la regió meridional d’Ica va declarar el divendres passat improcedent una primera resolució seva que restablia l’indult.
No obstant això, la Cort Interamericana de Drets Humans (CorteIDH) va publicar aquest dimecres una resolució en la qual requereix a l’Estat peruà que s’abstingui d’alliberar l’exgovernant, amb la finalitat de garantir la justícia per a les víctimes de violacions als drets humans.
La resolució, signada pel president de la CorteIDH, Ricardo Pérez Manrique, requereix al Perú que no alliberi a Fujimori fins que la Cort Interamericana “compti amb tots els elements necessaris per a analitzar si aquesta decisió compleix amb les condicions establertes en la Resolució de la Cort de 7 d’abril de 2022”.
L’abril de 2022, la CorteIDH va ordenar al Perú abstenir-se d’aplicar una sentència del TC que ratificava aquest indult, perquè era contrària a les sentències del tribunal internacional en els casos de les massacres de La Cantuta i Barris Alts, pels quals l’expresident va ser condemnat a 25 anys de presó.
