Tot i que ens ha abandonat, Déu sap que em negava a escriure avui sobre el caos ferroviari, tema del qual n’heu d’estar tips. Però malauradament aquesta setmana no s’ha parlat d’una altra cosa i intentaré dir-ne la meva. Els accidents tràgics d’Adamuz (Còrdova) i Gelida (Barcelona) han evidenciat el deteriorament del servei de ferrocarril i els maquinistes han dit prou. Sembla evident que hi ha manca d’inversions en manteniment de la infraestructura, una vergonyosa i perillosa subcontractació de serveis, mala gestió, ineptitud… I al centre de l’huracà se situa l’empresa pública Adif, famosa per endollar amics i meretrius dels diferents governs. Al seu web diuen encarregar-se “de desenvolupar, gestionar i innovar en la infraestructura ferroviària, estacions i terminals de mercaderies, promovent el ferrocarril com el mitjà de transport per excel·lència i facilitant l’accés a la infraestructura en condicions d’igualtat”. Val a dir que en aquest cas parlar d’excel·lència sembla una mica agosarat. A la tele, un maquinista (anònim per evitar represàlies) va dir que “a partir d’ara ja no en passarem ni una i donarem la cara pels viatgers”. Potser és una mica tard.
Sessió: No iniciada
