El Parlament Europeu ha aprovat un informe sobre l’estat de dret a la Unió Europea que avisa que les lleis d’amnistia aprovades per “interessos polítics” minen la confiança de la ciutadania en les institucions públiques. “[L’Eurocambra] subratlla que tant els processaments políticament motivats com les lleis d’amnistia i els procediments d’indult impulsats per interessos polítics soscaven la confiança pública en els principis constitucionals i en les normes de la UE”, diu el text. L’informe ha obtingut 405 vots a favor, 210 en contra i 36 abstencions. El punt es va introduir a proposta del PP, amb els vots de l’extrema dreta. ERC, Sumar, Bildu i el BNG s’han abstingut i el PSOE hi ha votat a favor, però s’ha mostrat en desacord amb el punt.
El text aprovat aquest dimecres, elaborat a la comissió de Llibertats Civils de l’Eurocambra, fa un balanç de les conclusions de la Comissió Europea en el seu Informe sobre l’Estat de Dret a la UE del 2024 i inclou també referències a “esdeveniments recents” en diversos estats membres sobre la salut de les seves institucions.
Entre d’altres, l’informe assenyala “amenaces persistents i creixents” als valors de la UE en diversos estats membres i demana una “aplicació més estricta de les normes, una ampliació de les eines polítiques per supervisar, anticipar i respondre a les infraccions, i una millor protecció dels grups vulnerables”.
Així mateix, en el text els eurodiputats donen suport a les propostes per establir “millors garanties” contra l’ús indegut dels fons de la UE i subratllen la necessitat de “defensar la independència judicial, la llibertat de premsa i els drets democràtics”.
Referència a les lleis d’amnistia
En aquest sentit, l’informe recull, sense mencionar cap país en concret, una referència general -proposada pel PP durant l’elaboració del text a la comissió de Llibertats Civils i que es va introduir gràcies als vots dels grups d’extrema dreta de l’Eurocambra- a les lleis d’amnistia i els indults en què avisa que fomentar aquestes mesures per interessos polítics pot minar la confiança pública.
“[El Parlament Europeu] subratlla que tant els processaments políticament motivats com les lleis d’amnistia i els procediments d’indult impulsats per interessos polítics soscaven la confiança pública en els principis constitucionals i en les normes de la UE”, assenyala l’informe.
A més, també adverteix que el ministeri fiscal “és un element clau en la capacitat d’un estat membre per combatre el crim i la corrupció” i lamenta “qualsevol interferència governamental o política en les investigacions per corrupció”. Així mateix, en l’informe els eurodiputats “recorden que ningú està per sobre la llei” i condemnen “l’ús indegut del sistema judicial amb finalitats polítiques, inclosa la persecució d’opositors polítics i la interferència en investigacions per corrupció”.
El ple ha aprovat també una esmena proposada pel PP en què l’Eurocambra expressa la seva “preocupació pels repetits atacs contra jutges i fiscals que estan duent a terme investigacions polítiques d’alt perfil relacionades amb casos de corrupció i abús de poder dirigides contra adversaris polítics”.
L’informe aprovat aquest dimecres també “destaca la importància” de garantir “l’autonomia i independència” de la fiscalia de cada estat membre per “evitar qualsevol interferència política en la seva feina, especialment per part del govern”. També sobre la fiscalia, el text subratlla que els processos de nomenament dels fiscals “transparents” tenen un “paper clau” en la confiança pública en la justícia penal.
Vots
L’informe ha obtingut 405 vots a favor, 210 en contra i 36 abstencions. La major part dels eurodiputats dels grups d’extrema dreta hi ha votat en contra, ja que el text recull nombroses mencions a Hongria sobre la manca d’independència dels jutges, la interferència política o la corrupció del govern de Viktor Orbán.
Els eurodiputats d’ERC Diana Riba i dels Comuns Jaume Asens s’han abstingut. Malgrat que han condemnat el punt introduït pel PP en referència a l’amnistia, han fet valdre que l’informe recollia mencions rellevants sobre la salut de l’estat de dret a estats membres com Hongria. També s’han abstingut els eurodiputats del BNG, Bildu i Sumar.
Pel que fa al grup del PSOE a l’Eurocambra, hi ha votat a favor, però amb reserves. Des del partit s’han mostrat en desacord amb la referència a les lleis d’amnistia i el ministeri fiscal i han subratllat que, durant la negociació del text a la comissió de Llibertats Civils, hi van votar en contra, però aquest es va acabar incorporant al text final gràcies als vots a favor del PP i els grups d’extrema dreta.
Al seu torn, des del PP han valorat com un “èxit polític” la incorporació d’aquests punts. Segons fonts del partit, “reforcen la posició del Parlament Europeu davant de possibles abusos de poder i legislacions d’impunitat”.
“Espanya, sota govern socialista, es converteix en un dels països sota la mirada de l’estat de dret, tal i com demostra aquesta resolució”, ha afirmat l’eurodiputat del PP Javier Zarzalejos.
